Resultats de la cerca

Estudià piano amb F González, harmonia amb Felip Pedrell i composició amb Josep Barberà Oferí els seus primers concerts de piano a l’edat de disset anys a la Sala Parés de Barcelona 1914 Després actuà per tot Catalunya i per la Península, amb un repertori que incloïa produccions pròpies Fou professor, entre altres centres, de l’Escola Municipal de Música Del conjunt de les seves obres destaca l’òpera Sor Beatriu , amb text de M Maeterlinck i estrenada al Liceu el 1924, les obres per a cant i piano Septenari de maig --amb lletra de JM López i Picó-- i S onet de la vida nova de Dante Allighieri…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma mitjançant la…

Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana  1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX, i una figura essencial del renaixement musical català Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Feu estudis de filosofia i lletres i fou directiu de la Caixa d’Estalvis de Barcelona Presidí La Jove Catalunya 1871 i participà assíduament als certàmens literaris de les principals poblacions catalanes Als Jocs Florals de Barcelona guanyà un premi extraordinari 1867, amb la poesia A la immortal Girona , i dos accèssits 1870 i 1883 Collaborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a La Renaixença , el Calendari Català i Lo Gai Saber , entre altres publicacions Escriví el text de la sarsuela La fiesta de aldea

Doctorat per l’Escola d’Enginyers de Terrassa 1962, obtingué el títol de màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1965, any que s’incorporà a l’ Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa  IESE, on dirigí el programa de MBA 1967-74 Fou president del consell d’administració del diari Avui   1979-88 Militant primerenc i membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya , fou diputat per Convergència i Unió  al Parlament de Catalunya 1980-93 i portaveu del grup d’aquesta coalició 1982-89 El 1989 fou nomenat conseller del Departament d’Indústria i…

Fou catedràtic 1874 de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901 Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona, excellí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica, dura i…

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, El pagès de l’Empordà 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868, Tenorios 1900, etc

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue