Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
avellana
avellana
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Llavor comestible d’avellaner.
Les avellanes de conreu, fresques, seques o torrades, tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farines, gelats, torrons, xocolates, etc són també consumides, com a fruita seca, directament Atès llur elevat contingut lipídic, hom n'extreu oli, sobretot en èpoques d’escassetat, tant per al consum humà com per a fabricar sabons, cosmètics, etc L’explotació de l’avellana conreada té, als Països Catalans, i especialment al Camp de Tarragona, una tradició de sis-cents anys com a mínim A les ordinacions dels corredors de la llotja de Barcelona del 1271, ja és posada una comissió al…
textura
Música
Aspecte resultant de l’ordenació i disposició dels elements harmonicocontrapuntístics d’una obra musical.
Tradicionalment s’ha distingit bàsicament dos tipus de textura la polifònica, o contrapuntística, i l’homofònica homofonia , o acòrdica La primera es refereix a la conceptualització horitzontal de la música, que es dona quan en una obra o un passatge predominen principalment elements contrapuntístics sobre els acòrdics, és a dir, quan les parts polifòniques tenen un tractament d’independència rítmica entre elles i, com a conseqüència, se’n desprèn un teixit clarament horitzontal, com en el cas, per exemple, de les peces basades en el contrapunt imitatiu vegeu els exemples de…
camp d’Agde
Camp de concentració
Camp de concentració establert el 28 de febrer de 1939 pel govern francès al terme d’Agde (Llenguadoc, Occitània, departament de l’Erau).
Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les autoritats…
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons…
veremadora
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a collir el raïm, automotriu o arrossegada pel tractor, que fa caure els grans mitjançant uns pals flexibles que vibren o colpegen, muntats lateralment en una estructura que cavalca la tira de ceps.
Els raïms són recollits per un conjunt de plaques imbricades, articulades i retràctils, que es retiren en passar el cep o el pal d’emparrar Allà els recullen unes cintes transportadores, al llarg de les quals es produeix un procés de neteja, bàsicament de fulles, i que els porten a unes tremuges que poden descarregar-se hidràulicament a un remolc especial, hermètic En aquests darrers anys aquestes màquines s’han generalitzat arreu del món, fins i tot en les zones de producció de grans vins, ja que no hi ha efectes negatius sobre la qualitat de la verema, ans al contrari, l’…
Karnataka
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, al Dècan.
La capital és Bengaluru Format d’oest a est per tres regions la plana litoral, el malnad regió muntanyosa dels Ghats, coberta de bosc caducifoli, ric en sàndal i teca i el maidan , extens altiplà cobert de sabanes És de clima tropical molt calorós, sobretot a l’interior, on les pluges són escasses, mentre que són abundants a la costa i als Ghats Travessat pel Krishna i el Cauvery amb centrals hidroelèctriques, és una regió ben regada, d’economia bàsicament agrícola produeix els 3/5 del cafè del país, arròs, cotó, canya de sucre, cítrics, te, bananes i cacauets Hi ha importants…
la Jana

Aspecte del campanar de l’església de Sant Bartomeu de la Jana
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat a les planes i els turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota, en direcció al riu Sec o rambla de Cervera.
El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana…
transmissió hidroestàtica
Tecnologia
Sistema de transmissió de l’energia que es basa en el desplaçament d’un fluid a pressió (de 2 a 300 bars), a baixa velocitat (de 5 a 8 m/s), dins un circuit tancat.
Consisteix bàsicament en una bomba generalment de cabal variable de pistons, d’alvèols o de paletes, en un o més motors hidràulics d’engranatges, de paletes o d’alvèols, en els òrgans de regulació i control distribuïdors, vàlvules de seguretat, etc i en les canonades de comunicació i el dipòsit del fluid Els seus avantatges són la capacitat de proporcionar grans esforços amb petits desplaçaments, la possibilitat de regulació sense salts de l’esforç o de la velocitat, l’absència pràctica de desgastaments mecànics i la possibilitat de transmetre el moviment a indrets de difícil…
Joan Llorens i Gardy
Arts decoratives
Escultura
Escultor i ceramista.
Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista…
festa dels traginers
Folklore
Història
Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni Abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre.
Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques veïnes Havent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina