Resultats de la cerca
Es mostren 5489 resultats
distintiu
Fonètica i fonologia
Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
Quan un d’aquests trets esdevé comú a tota una sèrie de realitzacions fonemàtiques és anomenat marca de correlació Per exemple, els trets distintius de p, en català, són consonant, sord, oral, oclusiu, labial Per consonant s’oposa a les vocals, per sord, a b, per oclusiu, a f, per labial, a t i k, etc D’altra banda, el tret labial és marca de correlació per a p, b, m i f alhora
Pere Serrano Riera
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins.
Es formà al Club Hoquei Lloret, en el qual debutà a l’OK Lliga i jugà fins el 2004, quan anà a l’Ibaiondo del País Basc una temporada Passà al Club Hoquei Patí Blanes B 2005-06, fitxà pel CP Tenerife 2006-09, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2008, pel Blanes 2009-10 de l’OK Lliga i el 2010 tornà al Lloret per jugar a l’equip B
bàlan
Carcinologia
Gènere de crustacis
cirrípedes de l’ordre dels toràcics semblants als peus de cabra, però mancats de peduncle.
La closca, formada per sis peces, té forma de piràmide truncada i és tan alta com ampla La base menor, oberta a l’exterior, pot romandre tancada gràcies a un opercle mòbil per la base gran s’arrapen a les roques del litoral, als bucs dels vaixells, a closques de crustacis, etc Són anomenats també glans de mar Les espècies B improvisus, d’1 cm, i B perforatus, d’uns 2,5 cm, són freqüents a la Mediterrània
camp electromagnètic
Física
Camp que transmet la interacció
electromagnètica.
És engendrat per una distribució de càrregues i corrents elèctrics i d’imants permanents, i es presenta en la forma d’un camp elèctric i d’un camp magnètic que interaccionen mútuament El camp electromagnètic ja no és considerat una modificació de l’espai que envolta una d’aquestes distribucions, sinó qué és un objecte físic amb entitat dinàmica pròpia, que és estudiada en el marc clàssic electrodinàmica clàssica o quàntic electrodinàmica quàntica Des d’aquest punt de vista, els fenòmens electromagnètics són conseqüència de la interacció entre les partícules carregades i el camp…
Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma
Música
Conjunt simfònic mallorquí.
Fou creat a Palma el 1988 per la Fundació Pública de les Balears per a la Música, a instàncies del Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma L’orquestra debutà el 30 de setembre de 1989 a l’Auditòrium de Palma Des d’aleshores ha tingut tres directors titulars Luis Remartínez, Philippe Bender i Salvador Brotons Des de la seva fundació ha desenvolupat una temporada anual de concerts i ha participat en les temporades d’òpera i sarsuela del Consell Insular de Mallorca i dels Amics de l’Òpera de Maó El conjunt ha actuat a Oviedo, Andorra, Madrid, Lleó, Barcelona,…
congru | còngrua
Matemàtiques
Dit de dos nombres que en dividir-los per un altre, m, donen el mateix residu; o sia, dos elements a i b pertanyents a un anell són congrus mòdul m, escrit a ≡ b (mod m), si hi ha els elements p, q, r en l’anell tals que a = mp + r, b = mq + r.
integral impròpia
Matemàtiques
Integral que, a causa de no ésser definida o fitada, la funció a integrar, en algun punt del seu domini de definició, no és calculable directament.
Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades
bisectriu

Bisectrius corresponents als quatre angles determinats per dues rectes que es tallen
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels costats d’un angle, el qual divideix, per tant, en dos angles iguals.
Dues rectes que es tallen determinen quatre angles, iguals dos a dos Llurs bisectrius són dues rectes perpendiculars entre elles En considerar un dels quatre angles hom distingeix la bisectriu interior i la bisectriu exterior Les equacions de les bisectrius dels angles que determinen dues rectes que es tallen, les d’equacions de les quals són, en una referència cartesiana normal, A 1 x + B 1 y + C 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 =0, són
bisector

Plans bisectors dels quatre díedres formats per dos plans donats que es tallen
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels dos plans costats d’un angle díedre, el qual, per tant, és dividit en dos díedres iguals.
Dos plans no parallels determinen quatre angles díedres, per als quals hom distingeix dos plans bisectors Per a cada díedre, un dels plans bisectors serà interior, i l’altre, exterior Si les equacions cartesianes de dos plans són A 1 x + B 1 y + C 1 z + D 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 z + D 2 = 0, en una referència cartesiana normal, l’equació dels dos plans bisectors dels díedres que aquells determinen és
identitat de Bézout
Matemàtiques
Donats dos elements a i b d’un anell principal A, existència d’elements x i y de A tals que d = x·a + y·b, on d és el màxim comú divisor de a i b.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina