Resultats de la cerca

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’…

Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda, coneguda per una…

Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de…

El monestir de Santa Maria de Roses tenia drets sobre l’església de Santa Maria de Cadaqués quan l’any 1251 apellà contra la collació d’aquesta església, feta per subdelegació pontifícia a Arnau de Miana, canonge de la seu de Girona L’església parroquial de Santa Maria és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i l’any 1362 En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV figura l’“ecclesia parrochialis sancte Marie de Cadaqueriis” A causa de la seva posició, Cadaqués hagué de sofrir els efectes de la…

Prop de la Múnia, al peu de la carretera de Vilafranca, hi ha el lloc de les Pujades S’esmenta des d’antic El 1177 va ser feta donació per Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, de tots els alous situats dins el terme de Pacs, al seu fill Bernat, el qual se suposa que era canonge de la Seu de Barcelona El castell de Pujades passà després als Vilafranca segles XIII i XIV, als Masdovelles segle XV i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs segle XVIII El marquès d’Alfarràs el 1864 va edificar una gran masia, enderrocant el vell castell, i va emportar-se alguns…

Rebé la seva primera educació musical a l’escola coral de Notre-Dame A vint anys ja destacà per la seva habilitat musical i fou admès com a clergue cantor a la capella reial, on el 1609 succeí Eustache du Caurroy com a vicemestre i compositor Fou protegit pel rei, que li concedí nombrosos càrrecs i honors, com per exemple el de canonge de la Sainte-Chapelle 1626, i morí essent un home ric Formé tan sols és conegut com a compositor de música religiosa, de la qual s’han conservat escassos exemples N’han pervingut dos motets, vuit Magnificats sur les 8 tons i una missa per a doble…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la separació…

Vida i obra Ordenat de prevere el 1929, es doctorà a la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1930 Fou missioner de la casa de Banyoles, professor del seminari, director del Museu Diocesà, canonge arxiver de la seu gironina i cronista oficial de la ciutat de Girona És coautor d’un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d’arxiu publicats en les revistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Revista de Girona , Sefarad , etc, i també en els congressos d’història de la Corona d’Aragó Entre les seves obres cal destacar guies,…

Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…

Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions…