Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
Cheddi Jayan
Política
Polític de Guyana.
Descendent d’immigrants asiàtics, Cheddi Jayan estudià odontologia als Estats Units, professió que des del 1943 exercí a Guyana Autor de diversos llibres on denunciava les activitats de la CIA, el 1948 fundà el Partit Progressista del Poble, d’orientació marxista, i fou primer ministre de Guyana, encara colònia britànica, entre el 1957 i el 1964 Després de 28 anys a l’oposició, Jayan, ja allunyat de les tesis marxistes, accedí a la presidència de Guyana després del triomf electoral del PPP en les eleccions BIOGs d’octubre del 1992
Rainer Fetting
Art
Artista alemany.
Viu i treballa a Berlín, on entre el 1972 i el 1978 estudià belles arts Pertanyent a la nova generació més vital dels anys setanta, es formà al costat d’artistes com H Middendorf, Zimmer o Salomé, i fou cofundador el 1977 de la influent galeria berlinesa Moritzplatz La seva recerca s’estén a diversos llenguatges pintura, escultura, cinema, vídeo, reduint les distàncies entre els mitjans i introduint un cert nivell de compromís social Ha exposat individualment a Berlín, Londres, Nova York, Zuric, Colònia, Milà, París i Barcelona 1989 i 1990, entre d’altres ciutats
Francesc Berenguer i Mestres
Francesc Berenguer i Mestres El Celler Güell, a Garraf
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Amic íntim d’Antoni Gaudí, collaborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf 1888-90, és presa sovint com a obra seva Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona 1910-14, i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell 1905 Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or
Lambert
Música
Teòric de la música actiu, probablement a París, vers el 1270.
La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV
Helmut Friedrich Lachenmann
Música
Compositor alemany.
Del 1955 al 1958 estudià al Conservatori de Stuttgart i, després amb L Nono a Venècia 1958-60 i K Stockhausen a Colònia 1963-64 Ensenyà teoria a Stuttgart des del 1970 i fou professor a Ludwigsburg des del 1972 El 1976 esdevingué professor de composició a la Musikhochschule de Hannover En la seva música fa una interpretació molt personal dels procediments compositius de Nono, fet observable en l’obra Consolation I 1967 Amb obres com Pression 1969 o Kontrakadenz 1970 deixà enrere les influències del seu mestre i evolucionà cap a formes més simples
Adolf Georg Wilhelm Busch
Música
Violinista alemany, germà de Fritz Busch.
Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin
Guido Schützendorf
Música
Baix alemany.
Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg
Siegfried Köhler
Música
Director d’orquestra alemany.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra
Fritz Neumeyer
Música
Clavecinista i compositor alemany.
Estudià a les universitats de Colònia i Berlín Del 1924 al 1927 fou mestre repetidor i director d’orquestra al Teatre de Saarbrücken Durant el període 1935-62 fou clavecinista del grup cambrístic Scheck-Wenzinger, i del 1939 al 1944, professor de la Hochschule für Musik de Berlín El 1946 es feu càrrec de la direcció dels cursos d’instruments històrics a Friburg, al capdavant dels quals estigué fins el 1969 Collaborà sovint amb la Capella Coloniensis És autor d’algunes obres de música de cambra i corals, i també de lieder
Obra de la Visitació
Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu), fundada a Barcelona per Josep M.d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923.
El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina