Resultats de la cerca

El poble de Castelló de Tor és situat al NW del terme municipal, prop de la riba dreta de la Noguera de Tor, 1 km aigua amunt de la confluència amb la Noguera Ribagorçana L’església de Sant Esteve de Castelló de Tor probablement ja existia al segle XI, car en la venda del castell de Castelló l’any 1040, els comtes Ramon III i Ermessenda de Pallars Jussà consignen també suas parrochias Posteriorment el temple de Sant Esteve restà vinculat a la parròquia de Sant Martí de Llesp i a la seu de Roda-Lleida Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és modern Emplaçat als afores de…

Fou elegit per la facció dels comtes de Tuscolo i sostingut per l’emperador Otó II Amb assistència d’aquest, convocà dos sínodes per a la reforma de les esglésies romana i germànica, i confià la difusió dels decrets del sínode de Roma 981 al bisbe Miró Bonfill de Girona Entre el 974 i el 979 concedí privilegis a alguns monestirs catalans i a la canonja de Santa Maria de Besalú, fundada per Miró Bonfill, a canvi d’un cens a la Seu Apostòlica El 978, per mitjà de dues butlles, confirmava l’elecció de Frujà com a bisbe de Vic, d’obediència narbonesa, contra Guadall, nomenat bisbe…

Fill del comte Roger II de Pallars vescomte Roger III de Coserans i de Cecília de Forcalquier El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l’altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibilla de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d’originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, allegant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV que s’intitulà comte de…

Fou concedit de nou el 1623 a George Villiers, que ja era comte 1617 i marquès 1618 del mateix nom El ducat i el marquesat s’extingiren el 1687 a la mort del seu fill George Villiers El títol fou detingut posteriorment pels Sheffield de Normanby 1703-35 i pels Temple Grenville 1703-1861 L’origen del comtat de Buckingham no és clar Sembla que el primer comte fou Walter Giffard mort el 1102, senyor de Longueville Normandia El títol s’extingí en morir 1176 el tercer comte, Richard de Clare El 1377 fou concedit de nou a Thomas of Woodstock, duc de Gloucester, i passà 1438 als Stafford, …

Els comtes de Pallars Sobirà Artau IV i Guillema empenyoraren el 1176 la vila de Botella a Bernat de Torena, senyor de la Vall d’Àssua, per 2 500 sous en el document s’estipulava que en el cas que els habitants de la vila volguessin alçar-hi un castell, no podrien perjudicar els drets del dit Bernat de Torena, al qual lliurarien la potestat del castell El 1195 el castell ja era construït, ja que la vídua de Bernat de Caregue, Gelura, cedí alguns béns que posseïa dins el seu terme al comte Bernat II del Pallars Sobirà Tot i que avui dia ja ha desaparegut, podria haver estat situat…

Les restes del despoblat de Castelltallat s’alcen a l’extrem occidental del mont de Conques i damunt del camí vell que va de Conques a Figuerola d’Orcau Ens han pervingut poques notícies sobre el castell que li donà nom Entre el 1055 i el 1098 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà establiren la batllia de Castelltallat “ baglia et Castel Tallad ” als seus feudataris, Arnau i el seu pare Otger Castelltallat és citat en el testament que Arnau Valgari dictà l’any 1116 abans d’emprendre el pelegrinatge al Sant Sepulcre de Jerusalem En el fogatjament del 1381 figura amb cinc…

Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada, documentat des de la fi del segle X era d’Ansulf, vicari de Gurp i estirp dels Cervelló, que fou destruït en l’escomesa d’Almansor Reconstruït 1012, pertangué, dins el comtat de Barcelona, als Cervelló passà als comtes de Savallà segle XVII i als marquesos d’Aitona segle XVIII Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri L’actual parròquia de Santa Maria es troba prop de la torre del castell Fins el 1995 fou cap de…

Esmentat ja al segle IX, al segle XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu Decaigué amb la fundació de Puigcerdà per Alfons I 1177 L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic conté un Sant Crist romànic de la primera meitat del segle XIII, un retaule gòtic de Sant Martí del segle XVI i una talla de la Mare de Déu, romànica, traslladada a Puigcerdà per ordre del rei contra la voluntat de la població d’Ix recuperada el 1858 Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de…

Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al…

Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas s XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del s XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el 1599…