Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Dominikus Zimmermann
Arquitectura
Arts decoratives
Estucador i arquitecte alemany.
Membre d’una família d’arquitectes i decoradors bavaresos, fou una figura destacada en el rococó de Baviera Com a estucador treballà a Füssen 1698 i Landsberg 1716, sovint amb el seu germà Johann Baptist, collaborador també en arquitectura Com a arquitecte construí, entre altres obres, bastides generalment en petits centres o a camp obert, el convent i l’església de Maria Mödigen, a Dillingen 1716-18, el convent dominicà de Schwäd Gmünd 1724-29, el santuari de Steinhausen 1727-34, de planta ellíptica, la Liebfrauenkirche de Günzburg 1736-41, oblonga, i la de Wies 1745-54,…
Josep Vila i Callol
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, director de camins veïnals i membre del Foment de la Producció, actiu a Girona del 1856 al 1900.
Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim…
Louis Renault
Industrial francès.
El 1898 construí el primer automòbil, al qual adaptà el motor d’un tricicle, en un petit taller de Billancourt, al departament del Sena, i n'inicià la fabricació de petites sèries El 1899 patentà un canvi de velocitats d’engranatges desplaçables i la caixa corresponent Fundà amb els seus germans Fernand 1865-1909 i Marcel 1882-1903 una modesta fàbrica amb el nom de Renault-Frères El 1902 el seu germà Marcel guanyà amb un dels seus automòbils la cursa més important de l’any, la París-Viena, cosa que els proporcionà un gran prestigi Després de la mort per accident de Marcel, en la…
Guarino Guarini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Habità sobretot a Torí, on, inspirant-se en Borromini, construí l’església de San Lorenzo iniciada el 1668, de planta quadrada, on s’inscriu un octàgon de costats alternativament còncaus i convexos i amb cúpula estrellada de nervis entrecreuats, el palau Carignano 1679-85, que influí en els palaus del sud d’Alemanya, i la Cappella della Santa Síndone o Cappella Guarini 1668-82 de la catedral de Torí on, fins el 1997, que l’edifici fou parcialment destruït per un incendi, hom guardava el sant sudari Altres obres seves són la desapareguda església de la Divina Providència, a…
Manuel Agustí i Mascaró
Militar
Enginyer i militar.
Format a Barcelona, el 1769 es graduà d’alferes d’enginyers Intervingué en l’obra de la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres El 1771, a Orà, fou director de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques Amb la graduació de tinent, des del 1776, el 1778 s’embarcà cap a Amèrica Projectà el poblat d’Arizpe a l’actual Sonora, Mèxic Construí, entre 1785 i 1787, el castell de Chapultepec, en un turó rocós de la Ciutat de Mèxic Mascaró intervingué també en els treballs del port d’Acapulco El 1794 fou comandant de la fortalesa de San Juan de Ulúa, a Veracruz, i projectà, el 1800, l’ampliació…
Sant Vicenç de Tossa
Art romànic
La primera notícia del lloc de Tossa data del 966, en què el comte Miró féu donació de l’alou de Tossa al monestir de Ripoll La donació incloïa les esglésies de Sant Vicenç i Sant Lionç, i fou confirmada pel comte Borrell II, el 993 L’església de “ Sancti Vicentii de Tursia ” tornarà a tenir importància com a nucli de població en la carta de poblament atorgada per l’abat de Ripoll, Ramon, el 1187 Actualment roman a Tossa la vella església, construïda dins l’antic recinte, durant el segle XIV A mitjan segle XVIII, i essent insuficient l’antic temple, es construí un de nou amb el…
Santa Maria de Cubelles
Art romànic
De la parròquia de Cubelles, se’n desconeix l’origen És esmentada ja el 1154 en un breu d’Anastasi IV No obstant això, el fet que el 973 s’anomenin els preveres Arsolius i Auriolus indicaria, potser, que l’església ja existia En el testament de Ramon de Guàrdia del 1205 es fan unes deixes a Santa Maria de Cubelles i a Sant Pere de Cubelles El primer rector documentat és el clergue Ramon, el 1213 El 1363 fou segregat de la parròquia de Cubelles el terme de la nova parròquia de Sant Antoni de Vilanova de Cubelles L’antiga construcció fou completament enderrocada el 1697, quan se’n …
Força de Nulles
Art romànic
Aquesta fortalesa es construí al principi del segle XIII El 1208 Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, feu donació dels turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i els repoblés La jurisdicció de Nulles anà estretament lligada a la de Vallmoll i a la seva baronia fins al segle XIX Primer fou dels Montcada i d’aquests passà als Foix El 1365 depenia de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbò i baró de…
Joan Bergós i Massó
Arquitectura
Arquitecte.
Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d’influència renaixentista italiana, com també de l’art tradicional català i algunes de derivades de l’arquitecte Gaudí, a d’altres llocs del Principat, de Canàries, d’Osca i de Santander És autor de l’eixample de la ciutat de la Seu d’Urgell i fou professor a l’Escola Superior de Bells Oficis, de Barcelona Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos Entre les d’art i…
Iaroslau I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (1019-54).
Fill de Vladimir I de Kíev, regí el ducat de Novgorod i lluità amb els seus germans a la mort de Vladimir Establert a Kíev, unificà el principat i s’enfrontà als pobles bàltics, al nord, i als petxenegs, al sud Reorganitzà l’estat, que dotà del primer codi de legislació, la Russkaja Pravda ‘Justícia russa’ Pel matrimoni de les seves filles amb els reis de França i Noruega, es vinculà a les monarquies europees Féu de Kíev la ciutat més important després de Constantinoble i aconseguí que fos seu metropolitana el 1051 fou elegit Hilarió, metropolita de Kíev i de tota la terra de Rus ' …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina