Resultats de la cerca
Es mostren 4092 resultats
corrents de convecció
Meteorologia
Moviment vertical de masses d’aire a l’atmosfera degut al diferent escalfament de les capes d’aire properes al sòl.
Cal no confondre'ls amb els corrents de subsidència, per tal com aquests presenten només un moviment descendent
caudat | caudada
Heràldica
Dit de la cua d’un cometa, d’un peix o d’una sirena amb l’esmalt diferent al del cos.
fris
Faixa més o menys ampla que hom sol pintar a la part inferior de les parets, de diferent color que aquestes.
subportadora
Portadora sobre la qual hi ha una ona modulada i que és destinada a modular una altra portadora de freqüència diferent.
pullejar
Indústria tèxtil
Presentar, un teixit, punts de tonalitat diferent a la del fons, a causa d’algun defecte de filatura, de tintura, etc.
arpat | arpada
Heràldica
Dit de la representació heràldica dels ocells o animals amb l’arpa o grapa d’un esmalt diferent del del cos.
al·lòcton | al·lòctona
Geologia
Dit de la unitat geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d’aquell on s’ha format.
les Pitiüses
Vista de la part alta de la vila d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Grup d’illes al SW de les antigues Balears i a l’E de la regió del cap de la Nau (País Valencià).
Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric de les…
Rif
Rif
© Piccaya / Fotolia.com
Muntanya
Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).
Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des del segle VI…
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El signe de la…