Resultats de la cerca

Es formà a la catedral de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrasí, i més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Andreu de València L’any 1757 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València, càrrec que ocupà fins a la mort La seva producció comprèn nombroses obres religioses, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental N'és la part més notable uns cent trenta villancicos , la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès Per la seva originalitat…

El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així,…

Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge, Pere Pardo de la…

Jugà al BM Granollers, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya al principi de la dècada de 1960, i fou internacional amb la selecció espanyola Com a tècnic, fou campió de la Lliga en dotze ocasions Assolí set títols dirigint el Granollers 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972, 1974, amb el qual també obtingué dues Copes d’Espanya 1970, 1974 Fitxà pel Calpisa d’Alacant, i aconseguí quatre Lligues consecutives 1975-78 i dues Copes més Finalment, guanyà la seva darrera Lliga amb el FC Barcelona 1980 Fou gerent i director tècnic de la federació catalana i membre de la junta directiva de la…

Format a les categories inferiors del Barcelona Universitari Club BUC, juga a la primera línia i habitualment exerceix de talonador Fitxà pel Northampton Saints d’Anglaterra 1998-99 i després marxà a Nova Zelanda, on jugà al Teachers Eastern Auckland 1999 Quan tornà a Catalunya, jugà a la UE Santboiana 1999-2000, i fitxà, juntament amb els seus germans Oriol i Daniel, pel Moraleja-Alcobendas Rugby 2000-01 Retornà a la UE Santboiana 2001-02 i després passà per La Rochelle 2002-04 i l’Stade Aurillac 2004-06 francesos, novament pel Northampton Saints 2006-07, pel Racing Club Chalonais francès de…

Practicà el polo durant més de dotze anys, competint amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, on exercí com a capità de l’equip Participà en diversos trofeus internacionals, però arran d’un accident que patí durant un torneig a la República Dominicana es veié obligat a abandonar l’alta competició El 1962 esdevingué un dels reorganitzadors del polo a Barcelona que, per motius econòmics, s’havia deixat de practicar d’ençà del 1955 També fou un dels promotors de la constitució, el 1964, de la Federació Catalana de Polo, de la qual fou el primer president, i més tard, president d’honor…

Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes  Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…

Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…

Fou batuda constantment durant l’edat republicana Tenia gravada a l’anvers l’efígie de Mercuri i al revers una proa de nau