Resultats de la cerca

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

Excellent tècnic, aconseguí un cert aire expressionista en les seves obres mitjançant efectes d’illuminació i angulacions emfàtiques L’any 1949 fou premiat en el Festival de Canes per The Third Man i el 1968 obtingué els Oscar al millor film i a la millor direcció per Oliver 1967 Altres films seus són Odd Man Out 1947, The Fallen Idol 1948, A Kid for Two Farthings 1955, The Agony and the Ecstasy 1965 i The Last Warrior 1971 Rebé el títol de Sir el 1952

Inconformista i d’un profund sentit social, cercà d’arribar fins a l’interior dels fets i dels personatges amb un llenguatge directe, incisiu i violent Alguns dels seus films són Paths of Glory 1958, Spartacus 1960, Lolita 1962, Dr Strangelove 1964, 2001, a Space Odissey 1965-67, A Clockwork Orange 1972, Barry Lyndon 1975, The Shining 1980, Full Metal Jacket 1987 i Eyes Wide Shut 1999, estrenada pòstumament L’any 1997 fou premiat en el festival de Venècia per la seva carrera com a director

Graduat el 1962 per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Budapest Els seus films indaguen les arrels de les transformacions de la societat Amb Tízezer nap ‘Deu mil sols’, 1965, premi a la millor direcció al Festival de Canes, reflectí la societat camperola hongaresa Altres films són  Ítélet ‘El judici’, 1970, Nincs idő ‘Falta temps’, 1972, Küldetés ‘Missió’, 1977, A mérkőzés ‘El partit de futbol’, 1980, Guernica 1982, Az utolsó szó jogán ‘Dret a l’última paraula’, 1986 i A másik ember ‘L’altre home’, 1988

Estudià a la seva ciutat natal El 1973 obtingué el Premi Rakhmaninov per a directors d’orquestra Quatre anys més tard abandonà l’URSS i inicià una important activitat a Alemanya i els Estats Units A partir del 1984 fou un assidu convidat del Festival d’Ais de Provença Del 1985 al 1989 fou director titular de l’Orquestra Filharmònica de Buffalo, i posteriorment, de l’Orquestra de París Ha efectuat nombrosos enregistraments i ha estat un dels principals directors convidats del Maggio Musicale Fiorentino

Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, destacà com a càmera submarí en la realització de documentals, publicitat, videoclips i reportatges televisius Formà equip amb el seu pare, Josep Lluís, en competicions d’àmbit estatal i internacional de vídeo submarí Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Des del 2009 forma equip amb Jordi Ayala Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona

Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a Europa amb Nadia Boulanger i Madeleine Lipatti S’especialitzà en l’acompanyament de veus, particularment en el terreny del lied , i també dedicà una especial atenció a l’acompanyament de compositors de chanson francesa del segle XX Fou acompanyant, entre d’altres, de Jessye Norman, Nicolai Gedda, Elly Ameling o Jennie Tourrel Dirigí el Festival de Princeton i impartí lliçons magistrals d’acompanyament de lied arreu d’Europa i dels Estats Units

Molt vinculat al món del motor i a les competicions esportives, San Marino va celebrar el Rally Legend de cotxes clàssics, en què un dels participants va perdre el control pels carrers de la ciutat i va atropellar uns comissaris i part del públic En l’accident, va perdre la vida una persona i van quedar malferides vuit més Tanmateix, el petit país va ser objecte de crítica en ocasió del festival d’Eurovisió per la selecció d’un cantant turc en representació del país

El 1877 hi havien estat iniciats uns festivals de música de Mozart Interromputs el 1910, foren represos 1917 amb la intervenció de RStrauss Des del 1927 han estat celebrats regularment llevat del 1924 i el 1944 als teatres del festival Kleines Festspielshaus, Grosses Festspielhaus, Felsenreitschule, Landestheater i Mozarteum Centrats sobretot en Mozart— i, en menor grau, en RStrauss i GVerdi—, inclouen concerts, conferències i, sobretot, òperes, amb cantants i directors de prestigi internacional El 1966 H von Karajan inicià els festivals de Salzburg de Pasqua , també anuals