Resultats de la cerca
Es mostren 6347 resultats
Escola d’Arcueil
Música
Grup de músics -la major part compositors- format el 1923 al voltant de la figura d’Erik Satie.
Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel 1894-1963, Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan París on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú així doncs, arran de la mort de Satie, el…
reducció
Música
Procediment formal de concentració mitjançant l’eliminació o la condensació d’algun dels trets d’una figura temàtica.
La reducció, que en la forma més extrema és coneguda com a liquidació o liquidació temàtica , suposa una intensificació o acceleració que acostuma a funcionar com a recurs conclusiu La reducció pot comportar una condensació tant melòdica com harmònica
cercle de Göttingen
Escola filosòfica formada cap al 1907 a la Universitat de Göttingen entorn de la figura d’Edmund Husserl.
S'hi discutiren principalment qüestions de fenomenologia El cercle es trencà al començament de la Primera Guerra Mundial quan E Husserl es traslladà a la Universitat de Friburg
conduplicació
Retòrica
Figura retòrica que consisteix a repetir el darrer mot d’una clàusula al començament de la clàusula següent.
els Alizés
Grup francès de trapezistes volants que, entre les dues guerres, figurà entre els més importants de l’especialitat.
El seu creador fou Pierre Alizés i els darrers anys tingué com a companys Jacques Nicolet, portador, Gerard Stapper, àgil com el mateix Pierre, i Marlies Tanz, àgil femenina
John Falstaff
Teatre
Personatge còmic shakespearià que apareix a Enric IV i a Les alegres comares de Windsor.
Físicament voluminós i de caràcter fatu i presumptuós, probablement és inspirat en sir John Oldcastle, executat el 1417 per heretgia i alta traïció Sobre la seva figura, Verdi creà l’òpera Falstaff , estrenada a Milà el 1893 a Barcelona, el 1896 i O Welles en feu el film homònim 1965
Lucrezia d’Alagno
Història
Noble napolitana, amant d’Alfons el Magnànim, el qual la conegué l’any 1444.
Cortejada per diverses personalitats del cercle d’humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere Torroella i el castellà Juan de Tapia La seva figura apareix a l’arc del Castellnou, a Nàpols Mort Alfons, Lucrezia s’adherí als nobles contraris al rei Ferran, fill d’aquell
Airas Nunes
Literatura
Poeta gallec.
Figura important dels cançoners, conreà tots els gèneres cantiga d’amic, d’amor, burla èpica i sàtira política i moral i collaborà amb Alfons X en les Cantigas de Santa María Hi ha una edició crítica de la seva obra a cura de Giuseppe Tavani Le poesie di Ayras Nunez 1964
Joan Fargas
Història
Política
Dirigent obrer.
Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 Barcelona i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí 1868-69 Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya
Robert Emmet
Història
Política
Revolucionari i nacionalista irlandès.
S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina