Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
Els Rifà, la fàbrica de Malards i els Botey a Manlleu, Gurb i Ripoll
El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui…
bota
Indústria tèxtil
Debanadora grossa formada per regles de fusta on, en alguns ordidors, s’enrotllen els fils en forma de faixes; un dels seus extrems és de forma cònica per tal que el fil, en desplaçar-se, resti encreuat i no s’emboliqui en desenrotllar-se per a passar al plegador.
calota
Indústria tèxtil
Element del dispositiu que mou els fils d’ordit en teixir la glassa de volta, que consisteix en un torçal, generalment de seda, el qual passa per l’ullet de la baga del lliç anglès i té una anella a l’extrem, per on passa el fil de volta.
cavaller
Indústria tèxtil
Petita làmina metàl·lica o peça de fil d’acer en forma d’U invertida, que és suspesa sobre cadascun dels fils d’ordit de l’ordidor o del teler i que, en trencar-se el fil corresponent, cau i acciona el mecanisme automàtic d’aturada de l’ordidor o del teler.
Electricitat i magnetisme
L'electricitat Fa a penes poc més d’un segle que l’ésser humà ha après a servir-se de l’energia elèctrica Però l’electricitat és un fenomen físic conegut ja des de l’antiguitat, encara que no existia cap teoria científica que n’expliqués la naturalesa i, per això, no se sabia com emprar-la ni com emmagatzemar-la i transmetre-la a distància Càrregues elèctriques i força elèctrica Les primeres observacions de fenòmens elèctrics van ser possibles gràcies a l’electricitat de fregament Es va observar que, després de fregar un vidre o un tros de plàstic amb un drap de llana, aquests materials…
Santa Maria de Tamarit (Tarragona)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, ara dintre el clos del castell de Tamarit, bellament situada sobre un penyal arran de mar ECSA - I Companys L’església de Santa Maria és situada dins el clos del castell de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF625546 Per anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MMFG Història El temple de Santa Maria de Tamarit, que fou una de les esglésies parroquials més antigues de l’àrea del Baix Gaià, és esmentada per primera vegada en la butlla de confirmació de béns que el papa Anastasi IV atorgà el 25 de març de 1154 a l’…
Pere Vidal
Pere Vidal
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…
,
Els Alier i els Borrull. Xarxes, lones i mocadors
Pere Alier i Vidal La Ilustració Catalana , 1911 Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’installaren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das Cerdanya Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família A la tercera generació hi ha un Francesc Alier, possiblement un cabaler, que deixà la casa del pare i es dedicà al comerç de merceria i de teixits Primer a la mateixa Cerdanya i…
creu
Indústria tèxtil
Conjunt de dos o tres llistons, barretes o canyes entre els quals hom encreua els fils d’un ordit a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda, entre el catxapit del darrere i els lliços, i també per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l’operació de teixir.
cotonitzatge
Indústria tèxtil
Operació de tractar les fibres de cànem, lli, etc, amb banys alcalins per dissoldre les matèries pèctiques i resinoses que mantenen unides les fibres formant petits feixos; així, les fibres se separen i esdevenen més flexibles i suaus, la qual cosa permet d’obtenir fils més prims i semblants als de cotó.