Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
Tsahal
Acrònim del terme hebreu Tsva HaHagana LeYisrael (‘Forces per a la Defensa d’Israel’), pel qual són conegudes genèricament les forces armades de l’estat d’Israel.
El Tsahal fou creat el 1948, amb l’establiment de l’estat d’Israel a partir de l’organització paramilitar Haganah, i incorporà també les milícies Irgun i Lehi Lluità, amb resultats gairebé sempre victoriosos, en totes les guerres araboisraelianes primera guerra araboisraeliana del 1948, guerra del Sinaí del 1956, guerra dels Sis Dies del 1967, guerra del Yom Kippur del 1973 i guerres del Líban del 1982 i el 2006, a més d’intervenir en la primera 1987-91 i segona intifada 2000-04 i en l’ofensiva a Gaza desembre del 2008 — gener del 2009 Comprèn forces de terra, aire i mar, i també una guàrdia…
Sebastián Pozas Perea
Història
Militar
Militar.
De l’arma de cavalleria, lluità al Marroc i ascendí a general el 1926 Fou nomenat jutge instructor en la causa contra el govern de la Generalitat després dels fets d’octubre del 1934 Pel juliol del 1936 era director general de la guàrdia civil, però es mantingué fidel a la República i fou comandant en cap de l’Exèrcit del Centre 1936-37 Arran de la crisi de maig del 1937 fou designat cap de l’Exèrcit de l’Est, creat llavors Afavorí la presència de comunistes en els llocs de responsabilitat el coronel Cordon fou el seu cap d’estat major, intervingué en la lluita contra el dissolt Consell d’…
Miquel Pontic
Cristianisme
Bisbe de Girona (1686-99).
Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses…
Gonzalo Fernández de Heredia
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’…
Vicenç Cuyàs i Borés

Vicenç Cuyàs
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva carrera Deixà…
Agustín de Lancaster y Araciel
Història
Militar
Militar.
Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de rifes, olles…
Antonio de Ulloa
Marí i científic andalús.
Fou guàrdia marí i prengué part en la guerra de successió de Polònia 1733-35 Participà en l’expedició que, promoguda per l’Académie des Sciences de París, s’encarregà de mesurar l’arc de meridià terrestre al Perú féu aquest viatge juntament amb Jordi Joan i Santacília 1735-45 De tornada a Madrid, després d’haver estat fet presoner pels anglesos, es dedicà a activitats diverses, científiques i militars Organitzà collegis de cirurgia, jardins botànics, gabinets d’història natural, observatoris astronòmics, etc Féu estudis sobre la impremta i la indústria tèxtil Ocupà també càrrecs importants a…
Joan Marimon
Cristianisme
Missioner franciscà.
Destinat a Amèrica, el 1748 es traslladà a Lima Perú, on professà a l’orde franciscà 1751 El 1774 fundà a Lima una casa d’exercicis espirituals, de la qual fou director durant més de 40 anys Dins de l’orde, exercí els càrrecs de definidor, guardià i superior provincial 1791 i, en el camp diocesà, fou nomenat examinador sinodal de l’arquebisbat i també consultor de la Inquisició Exercí de catedràtic de teologia de la Universitat de San Marcos i es destacà com a orador Escriví respostes erudites a consultes i censures a diverses publicacions de l’època Dins de la seva obra, publicà…
Castells i viles del Ripollès anteriors al 1300
Art romànic
Campdevànol Castell de Grats Campelles Castell de Campelles Coves fortificades de la Corba o de Ribes Camprodon Vila de Camprodon Castell de Camprodon Torre de Cavallera Castell de Creixenturi Gombrèn Castell de Mogrony Castell de Puigbò Castell de Mataplana Casa forta de Solanllong Fortalesa de Merolla o de Marolla Castell de Blancafort Les Llosses Castell de la Guàrdia Castell de Baborers Domus de Maçanós Castell de Palmerola Ogassa Castell de Pena Queralbs Torre de Queralbs Ribes de Freser Castell de Ribes Castell de Segura Ripoll Castell de Ripoll Vila de Ripoll Casal de Rama Castell de…
Joan Noguera i Sala
Història
Polític.
Fill d’ ex-cautivo , la seva carrera política estigué marcada per la militància falangista S’inicià en el Frente de Juventudes 1939, i el 1944 passà a la FET-JONS, on fou el delegat local de l’Organización Juvenil Española a Berga 1944-47, membre de la Guardia de Franco, delegat comarcal de l’Organización Sindical Española 1952 i cap local del Movimiento 1953 Com molts falangistes que havien fet carrera dins el partit, s’integrà al consistori de la seva localitat regidor pel terç corporatiu 1952, tinent d’alcalde 1955 i batlle 1958-79, on mostrà una gran capacitat integradora de tots els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina