Resultats de la cerca

S’inicià treballant vidrieres artístiques Estudià amb Francesc Labarta Des del 1955 treballà independent, especialment dedicat al disseny gràfic d’empresa i al de productes farmacèutics Professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana 1963, el seu grafisme, simplificat i ben construït, eludeix complexitats visuals per tal d’assolir en les formes planes i el contrast cromàtic una força comunicativa especial El 1961 fou un dels fundadors de l’ADG – FAD Associació de dissenyadors gràfics del Foment de les Arts Decoratives

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930

Ingressà en el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1951 i participà en diverses de les expedicions de l’entitat a Catalunya i a la resta de l’Estat Fundà i dirigí Cordada 1957, primera revista independent dedicada a l’excursionisme Posteriorment, edità la publicació espeleològica Geo i BioKarst 1964-72 És autor dels llibres Exploraciones subterráneas 1959 i La incógnita del mundo subterráneo 1968 Fou premi GES del CMB 1958 i soci d’honor del GE Edelweiss de Burgos 1957

Promou l’esport dels atletes veterans de Catalunya que pertanyen a un club o que participen de forma independent, facilitant la seva inscripció en competicions d’àmbit local, estatal i internacional Presidida per Jaume Ferret, destaca Marina Hoernecke-Gil i els atletes que tenen rècords d’Espanya com X Antón, V Huch, A Joaniquet, JM Pérez, JM Sanza, L Cassi, J Cladellas, J Bussons, F Díaz, M Suárez, R Escribano i H Klett, entre d’altres El 2011 tenia 347 associats

L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, prop del riu i de la carretera de Bellver a la Seu, actual capital, el poble de Bar , els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera

El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan

Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán

Regió plujosa i malsana, té una població inferior a 1 000 h Descoberta per Colom el 1502, amb els esclaus africans i els indígenes s’hi formà una població zamba , els cacics de la qual acataren, el 1687, el domini britànic i, el 1786, el dels castellans Pràcticament independent quan els darrers abandonaren l’Amèrica Central 1821, la Gran Bretanya i els EUA, reconegueren la seva dependència de Nicaragua en el conveni de Managua 1860 El 1895 la part del nord passà a Hondures

Centre agrícola i comercial cotó, cereals, tabac, oli, cítrics, amb indústria tèxtil i adobs de pell Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros 256 A l’edat mitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent 1083, el qual li conferí l’autonomia Durant els s XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir