Resultats de la cerca

La primera edició serví de Campionat de Catalunya El recorregut és de 130 km per tota la província de Lleida En la primera edició s’imposà Alfonso Fernández El 1991 resultà vencedor Melcior Mauri i, l’any següent, José Manuel Moreno Seguidament, s’incorporà al Critèrium Ciutat de Lleida, de 152 km, i en resultaren guanyadors, entre d’altres, Ramon Medina, Ramón Tarragó i Juan de Dios González

Membre de la Unió Atlètica Rubí, s’inicià en l’atletisme a través de les curses populars quan ja havia superat els trenta anys Fou campió d’Espanya de 100 km quatre vegades 1993-96 Competí en les grans cites internacionals, i disputà dos Campionats d’Europa i sis edicions de la Copa del Món de l’especialitat Durant la seva trajectòria acabà 43 curses de 100 km

De les fonts del segon al llac de Winnipeg té un trajecte de 1 928 km És considerat com el curs superior del Nelson, emissari del Winnipeg És explotat per a la producció hidroelèctrica i per a la irrigació, però és de poc valor per a la navegació Travessa les ciutats d’Edmonton, Calgary, Lethbridge, Red Deer, Saskatoon i Prince Albert, i drena una superfície d’uns 383 000 km 2

La distància a recórrer oscilla entre 3 i 100 km Les distàncies més habituals són les de 20 i 50 km, que constitueixen proves olímpiques des del 1912 i el 1932, respectivament Els darrers rècords d’aquestes distàncies en pista car en les proves de carretera els recorreguts són variables foren assolits l’any 1975 per B Kannenberg de la RF d’Alemanya, amb 1 h 25´45´´i 3 h 56´51´´, respectivament

L’organitza l’Ajuntament de Salou i l’empresa Win Sports Factory Les cinc primeres edicions es disputaren sota el format d’esprint i la del 2008 coincidí amb el Campionat de Catalunya El 2011, la prova es transformà en ironman 3800 m nedant, 180 km en bicicleta i 42,195 km de cursa a peu, que fou guanyat pel suís Olivier Marceau i la francesa Alexandra Louison

Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…

Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km 2 Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat pobles sencers i hi han…

Els territoris que comprèn són la zona continental —amb la península Antàrtica—, les illes Òrcades del Sud i les illes Shetlands del Sud La superfície total és de 5 245 000 km 2 , dels quals la terra ocupa 1 171 000 km 2 Fins el 3 de març de 1962 formà part de les dependències de les Malvines Una part d’aquest territori britànic és reivindicat per Xile i per l’Argentina

En categoria júnior, fou medalla de bronze de 10 km marxa en els Mundials 1986 i participà en els Mundials i la Copa del Món 1987, prova que repetí el 1989 a l’Hospitalet de Llobregat Fou escollit tres vegades millor promesa de l’atletisme català 1986, 1987, 1988, però una lesió l’obligà a retirar-se, poc després de participar en els Jocs Olímpics de Seül 1988, a la prova dels 20 km

Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli