Resultats de la cerca
Es mostren 11363 resultats
salvar
Religió
Preservar, fer escapar de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol.
boia d’amarrada

Boia d’amarrada
© Fototeca.cat
Transports
Boia que indica l’existència d’un cos mort
i que serveix, per tant, per a amarrar-hi una embarcació.
perdre
No tenir més al món, a la vora (una persona que ha mort, que se n’ha anat per sempre).
disíl·lab
Vers de dues síl·labes, considerat, generalment, com un hemistiqui: A port / de mort / me port / si tort... (Cerverí de Girona).
rigidesa cadavèrica
Biologia
Encarcarament que sobrevé al cadàver poc temps després de la mort i que desapareix en començar el procés de descomposició.
servent de Déu
Dret canònic
Persona que ha viscut i mort santament en l’Església catòlica i que ha estat proposada per a ésser canonitzada.
comtat de Vilanova
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI el 1719 al tinent coronel Josep de Vilanova i Guitard (mort el 1730).
El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona El 1926 fou rehabilitat, allegant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato
evisceració
Patologia humana
Extracció de les vísceres del fetus mort, especialment les toràciques i les abdominals, per tal de facilitar-ne el part.
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
Peguera

Armes dels Peguera
Llinatge de cavallers, després nobles, els orígens del qual són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina