Resultats de la cerca
Es mostren 1626 resultats
Bob Van Asperen
Música
Clavicembalista, organista i director holandès.
Fou alumne de Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Des del seu debut, el 1971, ha fet nombroses aparicions com a solista en formacions com La Petite Bande, dirigida per Sigiswald Kuijken Ha estat professor en diversos centres, com ara el Conservatori de la Haia, la Hochschule für Musik de Berlín i el Conservatori d’Amsterdam, i convidat a formar part del jurat de diferents concursos a París, Nantes, Amsterdam i Hamburg La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un interès particular per la música dels grans compositors del segle XVIII, com JS Bach, GF Händel, J Haydn, AVivaldi o L…
Andreas Staier
Música
Clavicembalista alemany.
Estudià piano i clavicèmbal a Hannover i Amsterdam Del 1983 al 1986 fou membre del Musica Antiqua de Colònia, abans d’iniciar la carrera de solista al clavicèmbal i al fortepiano Interpreta un repertori de música molt ampli que abraça del segle XVII al XIX Ha collaborat amb altres músics, com Anner Bylsma i Fabio Biondi, i ha acompanyat cantants com Christoph Prégardien, amb qui ha enregistrat alguns lieder de L van Beethoven, J Brahms i F Schubert De la seva discografia, que inclou obres de Bach, Haydn, Mozart, Dušek i Mendelssohn, entre d’altres, es pot destacar un disc dedicat a música d’…
Ahmad Jamal
Música
Nom amb què és conegut el pianista nord-americà Fritz Jones.
El 1951 formà el seu primer trio, amb un contrabaix i una guitarra, i a la meitat de la dècada de 1950 optà pel format piano-contrabaix-bateria El disc At the Pershing 1958, que contenia el tema Poinciana , assolí una popularitat extraordinària Després continuà tocant sempre en trio o en quartet, formacions amb les quals desenvolupà el seu particular estil Realitzà produccions amb el suport d’orquestra de corda i vent Els anys cinquanta, influí decisivament sobre Miles Davis i els seus músics, que adoptaren l’aproximació espaiada i colorista que el trio del pianista feia dels temes standard i…
Mark Zelster
Música
Pianista jueu nascut a Moldàvia i naturalitzat nord-americà.
Membre d’una família de músics, el seu avi fou violinista i amic del també violinista Jascha Heifetz La mare era pianista i cantant i l’introduí en el món de la música Debutà a nou anys d’edat a la seva ciutat natal i poc després fou admès al Conservatori de Moscou Entre d’altres guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1967 i el Concurs Internacional de Piano Ferruccio Busoni de Bolzano 1968 El 1972 es doctorà al Conservatori de Moscou i l’any 1976 s’installà amb la seva família als Estats Units El 1977 substituí la pianista argentina Martha Argerich al Festival de Salzburg L’any 1979…
Emil’ Grigor’evic Gilels
Música
Pianista ucraïnès.
Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el 1955 i a…
Theodor Leschetizky
Música
Pianista i director polonès.
Ha estat una figura llegendària de la interpretació pianística i també, tot i que en segon terme, de la direcció Membre d’una destacada nissaga de músics, estudià amb el seu pare L’any 1840 la família s’establí a Viena i el jove Leschetizsky estudià piano amb C Czerny i composició amb S Sechter El 1852 es traslladà a Sant Petersburg, on feu amistat amb Anton Rubinstein El 1862 fou nomenat director d’estudis de piano del Conservatori Imperial El 1878 tornà a Viena, reprengué les classes particulars i fundà una societat musical que tingué un paper molt destacat en la vida cultural…
Alexandre Vilalta
Música
Pianista català.
Fill del també pianista Emili Vilalta, fou deixeble de CG Vidiella i de F Marshall i, al Conservatori de Música de Barcelona, de Lluís Millet i de JB Pellicer Com a concertista, actuà arreu d’Europa, especialment a França i Bèlgica, i al continent americà Durant els anys previs a la Guerra Civil destacà com a membre de diversos conjunts de cambra i tingué un paper important en l’ambient musical català Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb la Banda Municipal de Barcelona També prengué part en els concerts dedicats a M de Falla 1926 i I Stravinsky 1933, que tingueren lloc al Gran Teatre…
Philly Joe Jones
Música
Bateria nord-americà.
Estudià piano i percussió i fou alumne de Cozy Cole Sid Cat lett i Max Roach influïren també sobre el seu estil Tocà amb diversos músics, però la seva carrera no esdevingué significativa fins que s’uní a Tadd Dameron el 1953 i a Miles Davis dos anys després Fou en el quintet d’aquest últim on Jones exercí tot el seu potencial, i durant tres anys realitzà una sèrie de gravacions que resten entre les més importants i influents de la història del jazz Del 1967 al 1972 visqué a Europa, i després tornà a Filadèlfia per a formar el grup de jazz-rock Le Grand Prix Al principi dels anys vuitanta…
Jordi Rossy
Música
Bateria català, de nom complet Jordi Rossy i Costa.
En la seva carrera internacional utilitza el seu nom en la forma castellana Jorge A la segona meitat dels anys setanta estudià percussió al Centre d’Estudis Musicals, bateria amb Aldo Caviglia i també trompeta Els anys vuitanta formà part dels conjunts A Free K, Ictus, Big Band Taller de Músics i Chano Domínguez, entre molts altres, a més de collaborar amb Tete Montoliu El 1989 es tralladà als Estats Units i treballà amb Danilo Pérez, Paquito D’Rivera -amb qui gravà Havana Café 1991-, Mark Turner i Joshua Redman Més endavant ingressà al trio de Brad Mehldau, amb el qual enregistrà la sèrie de…
ministrer
Música
Nom donat a cantants i instrumentistes ambulants.
El terme anà evolucionant amb el temps, i a poc a poc els ministrers, contràriament al que s’esdevingué amb els joglars, que eren més itinerants, s’anaren assentant A partir del segle XIII la paraula ministrer designà músics professionals, sobretot instrumentistes, que treballaven al servei d’una cort També podia tractar-se, però, d’un professional de l’espectacle com ara un saltimbanqui, acròbata, narrador, etc Durant el segle XIV s’organitzaren en confraries i començaren a oferir els seus serveis a corporacions locals, a més de les corts A poc a poc s’agruparen en cobles de ministrers i s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina