Resultats de la cerca
Es mostren 1179 resultats
Tartareu

Tartareu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (538 m alt.) del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), a la capçalera del riu de Farfanya, en plena zona muntanyosa dels Aspres al peu de les restes del castell de Tartareu , pres el 1076-78 pel comte Ermengol IV d’Urgell als musulmans.
L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció la primitiva església, al castell, fou atorgada el 1083 a Santa Maria de Solsona Al s XVIII, el domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes
Indonèsia

Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental Situat entre l’oceà Índic, el Pacífic i la mar de la Xina meridional, és format per les grans illes de la Sonda (Sumatra, Java, Cèlebes i la part sud de Borneo), les petites de la Sonda (Bali, Lombok, Sumbawa, Sumba, Flores, Timor Occidental, etc.), Irian Occidental, l’arxipèlag de les Moluques i un gran nombre d’illes i arxipèlags menors; la capital és Jakarta.
La geografia física Indonèsia és una prolongació del continent asiàtic, al qual és unida per la plataforma de la Sonda 50-200 m de profunditat, que arriba fins a Sumatra, Java i Borneo, i hi afloren nombroses illes a causa de l’activitat volcànica Al S de la plataforma, Indonèsia forma garlandes d’illes muntanyoses que s’estenen a 4500 km aquesta estructura és conseqüència de la unió del sistema alpí i el geosinclinal circumpacífic en un espai sotmès a les compressions exercides per les masses continentals asiàtica i australiana Indonèsia és…
Pintura d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Pintura mural del palau Aguilar o de Caldes al MNAC Del palau Aguilar o palau dels Caldes actualment una part del Museu Picasso procedeix un conjunt de pintura mural que avui es conserva al Museu d’Art de Catalunya Les campanyes, engegades ja des de fa anys per diverses personalitats del món de la cultura de Barcelona, per cridar l’atenció sobre el carrer de Montcada van tenir els seus primers fruits en l’adquisició per part de l’ajuntament de la ciutat, l’any 1953, del palau Aguilar A partir de l’any 1960 es plantejà la possibilitat de reutilitzar el Palau com a seu del Museu Picasso Fou…
Dona i família en la societat andalusina
Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…
Bengala
Regió
Regió de l’Àsia meridional, actualment dividida entre l’Índia (Bengala Occidental) i Bangladesh (o Bengala Oriental).
Situada entre l’Himàlaia i el golf de Bengala, s’estén per la plana alluvial dels cursos inferiors del Ganges i del Brahmaputra i pel delta de tots dos rius Té un clima tropical monsònic la pluviositat augmenta d’oest 1 400 mm a est 3 000-4 000 mm El poblament és predominantment rural i dispers és corrent que les cases siguin situades al llarg dels rius La densitat hi és elevada, especialment a la regió del delta de 400 a 1400 h per km 2 En ambdues parts és parlada la mateixa llengua, el bengalí la religió, altrament, és diferent musulmans a la part oriental i hindús a l’occidental, cosa que…
vel
Indumentària
Religió
Tros de roba destinat a cobrir el cap, determinats objectes i de vegades tot el cos.
En l’antiguitat, són exemples del vel el suffibulum amb què les vestals es cobrien el cap durant els sacrificis Posteriorment, als primers segles de la seva existència, el cristianisme adoptà el vel dels neòfits i de les dones La litúrgia cristiana n'ha conservat l’ús en el vel baptismal, de lli blanc, en l' L'any 2017 la Comissió Europea humeral , en el vel nupcial de les velacions, en el vel del calze o cobrecalze , en el vel del sagrari o conopeu i, sobretot, en el vel religiós , que hom posa a les monges en el ritu de la velació , símbol del seu estat monacal Entre els musulmans…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…
pelegrinatge
Religió
Pràctica devocional consistent a visitar col·lectivament o individualment un santuari per acomplir-hi actes especials de religió: devoció, penitència, vot, etc.
Tipològicament cal distingir entre pelegrinatges individuals i collectius i, dintre aquests, entre els que hom pot emprendre a qualsevol moment i els que estan vinculats a una festa Cal distingir encara els purament devocionals d’aquells que pretenen uns fins ben determinats coneixement de l'oracle, assistència a espectacles rituals Jocs Olímpics, iniciacions rituals misteris d’Eleusis o guaricions Epidaure Fenomen conegut en gairebé totes les religions, pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta el poder diví sagrat Algunes, com el vedisme o el mazdeisme, que conceben la…
drassana

Les drassanes de Barcelona, segles XIII-XIV
© Fototeca.cat
Transports
Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.
Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…
fonamentalisme
Política
Religió
Nom amb el qual hom designa tots aquells moviments de tipus religiós, ideològic o polític que, en el terreny de la creença, impliquen l’acceptació d’un dogma únic i exclusiu i, en el terreny pràctic, l’observació d’una moral estricta segons uns cànons rígids i inamovibles, directament vinculats al dogma.
Aquest nom s’aplica cada vegada més a actituds i moviments abans designats amb els termes d’integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc En el camp religiós, els diversos fonamentalismes actuals es caracteritzen per la consciència de minoria, la negació de la modernitat, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, la importància de la comunitat “càlida” i del principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista Segons L Duch, els fonamentalismes neguen la inseguretat inherent a l’existència humana És per això que tots ells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina