Resultats de la cerca
Es mostren 4852 resultats
esperonat | esperonada
Ta‘izz
Ciutat
Capital de la província de Ta‘izz, al Iemen.
És situada al peu del djebel Sabir, al s del territori, a 30 km de la frontera amb el Iemen del Sud, a la vora de l’altiplà 1 402 m alt que baixa, abrupte, vers la mar Roja Mercat principal de cafè i cotó Antiga capital del país s XIII-XIV, fou eclipsada per Aden Tornà a ésser capital durant l’imamat d’Aḥmad ibn Yaḥyà 1948-62 Conserva l’antiga muralla
muntanya de les Oliveres
Muntanya
Tossal situat a l’E de Jerusalem i separat de la ciutat pel torrent de Cedró.
Lloc venerat pels cristians per múltiples records de Jesús Betània, al peu de la muntanya, on posà a casa de Llàtzer Betfagé, on fou aclamat per la multitud lloc on plorà, a les envistes de la ciutat Getsemaní, a la falda occidental, on pregà i fou pres lloc també de l’Ascensió, al cim, segons la tradició, ha estat cobert de santuaris en cadascun d’aquests llocs, a partir del s IV, reedificats successivament
Al-Nafūd
Desert de sorra d’Aràbia.
El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells
el Benacantil
Turó
Turó situat damunt la vila vella de la ciutat d’Alacant (106 m alt.).
Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265
vall d’Artana
Vall de la serra d’Espadà, a la Plana Baixa.
El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional la serra d’Alcúdia, el límit septentrional És drenada per la rambla d’Artana , que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis
Freiberg
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
És situada en un replà, al peu de l’Erzgebirge, a la vora esquerra del Mulde de Freiberg, afluent, per l’esquerra, de l’Elba Centre d’activitat minera, d’antiga tradició, amb foneries de plom, zinc, níquel i estany Indústria tèxtil, instruments d’òptica, equip elèctric i electrònic, treball del cuir i del vidre i eines agrícoles La catedral, refeta al s XV, conserva un portal amb estàtues també del s XV
Durango
Ciutat
Capital de l’estat de Durango, Mèxic.
És situada a l’àrea de contacte de la Sierra Madre Occidental amb l’altiplà, al peu de les mines de ferro de Cerro del Mercado Les seves primeres oportunitats derivaren de l’explotació minera al s XIX s’hi uní el sector industrial, i al s XX, la indústria del paper i la cellulosa, a partir de la primera matèria de la Sierra Mercat agropecuari tabac, cotó i canya de sucre
Lorda
Ciutat
Ciutat de Gascunya, a la regió de Bigorra, Occitània, al departament dels Alts Pirineus, França.
És situada al peu del Pirineu occidental, a les vores del Gave de Pau S'ha convertit en un centre de pelegrinatge marià internacional d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la cova dita de Masabièla Admesa per les autoritats eclesiàstiques la realitat de les aparicions, el 1907 en fou estesa la festa, fixada l’11 de febrer, a tota l’Església Catòlica
marxa
Militar
Moviments de les tropes per traslladar-se des d’un punt a un altre.
Malgrat l’ús cada dia més generalitzat dels ferrocarrils, dels automòbils i àdhuc de l’avió com a mitjans de transport de tropes, la marxa a peu a no ha estat desplaçada, per tal com ha demostrat la seva eficàcia, especialment en la Segona Guerra Mudial i en les guerres posteriors Indoxina, Algèria i Vietnam Tradicionalment, hom distingeix les marxes tàctiques de les logístiques efectuades per traslladar grans agrupaments de tropes durant una campanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina