Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
Kurt Schwitters
Kurt Schwitters Drama (1944)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Literatura
Poeta, pintor, escultor, il·lustrador i dissenyador alemany.
Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una…
Josep Vancells i Marquès
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, escriví primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà 1866, Misteris del mar 1867, Un casament de conveniència 1868 i Apropòsit català 1868, lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca 1868 Després recollí poemes castellans i catalans a Espinas 1881 i publicà novelles de costums en castellà, explícitament antinaturalistes El duque de Ciempozuelos , 1891 La mancha en el armiño , 1893 Sara Rosales , 1896 Collaborà a La Montaña de Montserrat 1868 i a El Faro Bisbalense 1868 Fou membre…
,
Lope de Stúñiga
Literatura
Poeta castellà.
Fill del mariscal Íñigo Ortiz i de Joana, filla de Carles I de Navarra Pertanyent a una família d’erudits el seu pare i el seu oncle, Diego, foren també escriptors, rebé una acurada formació literària Mantingué amb el seu cosí, Suero de Quiñones, el famós Paso Honroso 1434 S'oposà a Álvaro de Luna i anà a Itàlia amb Alfons el Magnànim Ha donat nom al Cancionero de Stúñiga Nàpols, 1458, només perquè hi ha, casualment, un poema seu en primer lloc Altres composicions seves figuren en diversos cançoners de l’època, de les quals cal destacar les amoroses i les de caràcter polític
Frederic Alfonso i Ferrer

Frederic Alfonso i Ferrer
© Fototeca.cat
Música
Professor de música i compositor.
Fou deixeble i després professor de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i ensenyà durant gairebé quaranta anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, de la qual fou sotsdirector És autor d’una Teoría completa de la música escrita conjuntament amb Lluís Millet, de Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo , i d’un Método graduado de solfeo , de cinc llibres conjuntament amb Lambert i Zamacois Compongué també música escènica La nina adormida al bosc , música per a orquestra, piano, arpa i música coral, com el poema A les estrelles , Flor Natural de la…
José García Nieto
Literatura
Poeta asturià.
Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española…
Felip Coscolla i Plana
Escultura
Literatura catalana
Teatre
Escultor i dramaturg.
Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als anys setanta
,
Mikalojus Konstantinas Čiurlionis
Pintura
Música
Pintor i compositor lituà.
Perseguí la integració de les arts i tractà de fer una pintura més propera a la música i a la poesia el seu quadre Sonata Solar es basa en un poema d’Edgar Allan Poe Unes altres teles seves — Tempesta, Cementiri — palesen la influència del simbolisme, mentre que el seu interès per la metafísica i l’espiritisme el portaren a pintar Sonata del Mar, Preludi o Zodíac , on intentà una pintura pura que hom ha considerat precursora directa de la de Kandinskij Les seves pintures es conserven a Kaunas Com a compositor compongué poemes simfònics El bosc , 1901, cantates De profundis i…
Joan Manuel Casademunt i Valldejuli
Literatura catalana
Pintura
Música
Escriptor.
Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué…
,
José Hernández
Literatura
Escriptor argentí.
Partidari del general Urquiza, lluità a Cepeda 1859 i a Pavón 1861 El 1863 publicà Vida del Chacho , vindicació de la figura del capitost de la Rioja Vicente Peñaloza i atac a la política de Sarmiento Assassinat Urquiza 1870, s’uní a les forces de López Jordán, però arran de la desfeta de Naembé passà al Brasil Novament a l’Argentina, el 1872 publicà El gaucho Martín Fierro el 1879 aparegué La vuelta de Martín Fierro , segona part En aquest extens poema, màxima expressió de la literatura gautxesca , el gautxo és un ésser rebel, que l’ordre social empeny cap al crim, la deserció i…
George Enescu
George Enescu
© Fototeca.cat
Música
Compositor, violinista i pianista romanès.
Estudià a Viena 1888-94 i a París 1895-99 amb André Gédalge, Massenet i Fauré Esdevingut violinista de fama, féu amistat i collaborà sovint amb Pau Casals, Alfred Cortot, Jacques Thibaud, E Ysaye, etc Hom el considera el creador de l’escola romanesa i el seu compositor més universal Les seves dues Rapsòdies romaneses 1901 i 1902 han estat molt difoses, però escriví també tres simfonies, una simfonia concertant per a violoncel i orquestra 1901, un concert per a violí 1921, el poema simfònic Vox maris 1950, música de cambra i l’òpera OEdipe 1936 Fou professor de Yehudi Menuhin, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina