Resultats de la cerca

A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV

És coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre 1967 i de L’economia a la regió de Tarragona , i també, de La població catalana , publicat com a apèndix de l’edició catalana de La població 1964 d’Alfred Sauvy Collaborà en l’obra collectiva Economia crítica Una perspectiva catalana 1972

La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i transcendental’,…

Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels…

A l’edat d’onze anys s’establí a París, on estudià piano amb T Gobert i composició amb FJ Gossec Durant la Revolució Francesa s’afegí a la banda de la Guàrdia Nacional de París, a la qual proporcionà noves composicions, i, un cop finalitzada la revolta, fou professor de música del corps de musique de la Guàrdia Nacional francesa El 1795 esdevingué professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori de París Durant l’època revolucionària, compongué música militar -himnes, marxes i simfonies militars-, i del 1792 al 1797 escriví vint-i-cinc obres per a ser interpretades…

Vida Fou alumne del Conservatori de València, on finalitzà els estudis amb el títol de professor de trompa Fou trompa solista de les orquestres de València i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i, durant vint-i-cinc anys, de la Residentie Orkest de la Haia, ciutat on, a més, fou professor del conservatori També impartí classes al Conservatori Nacional de Mèxic, a la Universitat Autònoma de Mèxic i a l’Institut per a Estudis Musicals Avançats de Montreux Com a solista actuà en nombrosos països europeus, als Estats Units, al Canadà i a Mèxic Entre els compositors…

A divuit anys començà a treballar per al ministeri de transports rus a Sant Petersburg, on participà en la construcció del ferrocarril Volčansk-Kupiansk El 1901 es graduà a l’Institut d’Enginyeria Ferroviària de Sant Petersburg, on treballà en el laboratori de mecànica Entrà com a assistent de laboratori a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg el 1903 Durant els anys 1907 i 1908 donà un curs de resistència de materials a la Universitat de Kíev que publicà i es féu força popular En aquest període investigà diversos problemes associats a la compressió de barres i a l’estabilitat de bigues…

Graduat 1967 i doctorat 1974 per la Universitat de Cambridge, fou professor d’econometria a la Universitat de Bristol 1976-83 Des del 1983 és professor de la Woodrow Wilson School of Public and International Affairs de la Universitat de Princeton Nova Jersey, on ocupa la càtedra Dwight D Eisenhower de relacions internacionals Les seves recerques s’han centrat en les polítiques de desenvolupament de la societat del benestar, de la reducció de la pobresa a partir de l’anàlisi detallada del comportament dels consumidors i dels collectius afectats per les polítiques d'ajuts internacionals És…

Es doctorà en física teòrica el 1963 a la Universitat d’Utrecht, on fou professor de física a la Universitat d’Utrecht des de l’any 1966 fins al 1981, i a partir d’aquest any, ho fou a la Universitat de Michigan EUA, d’on fou professor emèrit 1997 L’any 1999 rebé el premi Nobel de física, conjuntament amb Gerardus’t Hooft , pels seus treballs sobre l’estructura quàntica de la interacció electrofeble Desenvoluparen el mètode de renormalització proposat per S Tomonga, J Scwinger i RP Feynman premi Nobel de física 1965, del qual milloraren la precisió dels càlculs mitjançant les teories de…