Resultats de la cerca

Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica…

Seguí una política expansionista demanà la concessió de les línies d’Alcázar de San Juan a Ciudad Real 1859, d’Albacete a Cartagena 1859, de Manzanares a Còrdova 1860 i de Valladolid a Ariza 1891 absorbí les línies de Castillejo a Toledo 1858, la de Sevilla a Huelva 1877, la de Mèrida a Sevilla 1880, la Compañía del Ferrocarril de Córdoba a Sevilla 1875, la Compañía del Ferrocarril de Ciudad Real a Badajoz 1881, la SA para la Construcción y Explotación del Ferrocarril de Aranjuez a Cuenca 1884 i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

Fou establert pels musulmans, en un pla anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real, damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, el de el Sant Crist de Balaguer El nucli d’Almatà, emmurallat, era novament habitat a la segona meitat del s XII De l’antic nucli…

Membre de la comunitat cistercenca, exercí com a abat i arxiver de la comunitat de Benifassà Fou el descobridor del Cronicón de Benifassà, i en feu una còpia per tal de conservar-lo, la qual es troba a Castelló en els annals de l’autor L’obra consta de dues parts diferenciades La primera, redactada per un monjo del final del s XIV, tracta de notícies anteriors a la fundació del monestir de Benifassà i es remunta fins a la conquesta de Tortosa 1148 La segona part arriba fins a la visita al monestir del papa Benet XIII el 1411 Chavalera també escriví un Índice de todos los documentos del…

És autor d’anàlisis, inventaris i recopilacions d’arxius notarials de tota mena en l’àmbit territorial dels Comtats, inèdits però de consulta interessantíssima per a l’estudi de l’època moderna Escriví el Llibre de rúbricas de la Real , amb un total de 24 volums manuscrits inèdits registres i taules, que recopilen milers d’actes notarials, conservats o perduts, en altres notaries sobretot del Rosselló i la seva capital Es conserven a l’ADPO quotes 3 E 3 / 689-712 Inicià la seva tasca l’any 1605 investigant i endreçant una munió de protocols de la comunitat perpinyanenca de Santa…

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de…

Vida Ingressà al Colegio de Niños Cantorcicos de la capella reial de Madrid el 1659, i en aquesta ciutat i institució desenvolupà tota la seva carrera musical cantor contralt el 1669 membre de la Real Cámara i director del Real Colegio de Niños Cantorcicos des del 1693 fins al 1701 És l’autor del Poema harmónico compuesto por varias cifras de la guitarra española Madrid, 1694, obra considerada com el tractat més important escrit entre el de Gaspar Sanz i el de Santiago de Murcia, tant pel plantejament més modern de la interpretació de l’instrument amb la tècnica del puntejat, com pel…

L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real…

S’inicià a la Societat Cultural i Recreativa El Ciervo de Sabadell, i també jugà amb el CT Barcino, el Gin Rives de Sevilla, el Mercantil de Vigo, la General de Granada, l’Astilleros Puerto Real, el Bagà, l’Orense i els Falcons de Sabadell En els Campionats de Catalunya assolí el títol individual 1997 i de dobles 1989, 1996, 1998 Fou tretze cops campió d’Espanya, sis en dobles 1990-95, quatre per equips 1992-95, sempre amb l’Astilleros Puerto Real i tres en dobles mixtos amb les seves germanes Montse 1994 i Mònica 1998, 1999 Fou set cops consecutius subcampió de…