Resultats de la cerca
Es mostren 2292 resultats
Willy Brandt

Willy Brandt
© Parlament Europeu
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista alemany.
El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…
René Garcia Préval

René Garcia Préval
Política
Polític haitià.
Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan…
Práxedes Mateo Sagasta

Práxedes Mateo Sagasta
© Fototeca.cat
Història
Polític castellà; fou enginyer de camins, professió que només exercí en la seva joventut.
Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…
La Sala de Camós
Art romànic
Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és documentada fins al 1450, en què Brígida de Camós apareix casada amb Joan Berenguer…
Santa Maria de Ginestar (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, modificada per construccions més tardanes, que conserva íntegre el primitiu absis llis F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Ginestar és situada sota la carretera de Girona a les Planes d’Hostoies, per Sant Gregori, a uns 12 km de Girona, en un pintoresc emplaçament, una balma de pedra tosca Mapa L38-12295 Situació 31TDG767516 JAA Història Aquesta església parroquial és esmentada en el testament de Dolça, senyora de la vall i del castell d’Hostoles, de l’any 1184, la qual llegà dos sous a l’església “ Sanctam Mariam de Ginestar ” L’any 1359 el…
Sant Miquel del Corb (les Preses)
Art romànic
L’església de Sant Miquel del Corb es troba dins el veïnat d’idèntic nom, en els vessants septentrionals de la serra del Corb Una de les primeres referències instrumentals del lloc apareix l’any 957, en què Ricarda i el seu espòs Sal la feren donació al monestir de Sant Benet de Bages de l’alou de les Preses, i juntament amb ell, de “ …ipsos villares quem vocant Corbos… ” Deixant de banda aquesta notícia sobre l’indret, malauradament manquen en l’actualitat dades històriques documentals que permetin de resseguir el passat d’aquest temple, el qual sembla que havia estat antigament la primitiva…
Santa Maria de la Secuita
Art romànic
A l’edat mitjana la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant els primers temps de la colonització del Camp de Tarragona, al segle XII, una gran part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades al cavaller Guillem de Claramunt perquè poblés el lloc mitjançant establiments agraris i alhora hi bastís un castell Amb el temps, la Secuita estigué sota la senyoria compartida entre l’arquebisbe i el monestir de Santes Creus, els quals es repartiren els drets Una de les primeres referències de la seva església data del…
Castell del Coll de Balaguer (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)
Art romànic
Les restes d’aquest castell es troben a 155 m d’altitud, a l’est de l’antiga carretera Barcelona-València, en el coll que dona nom al castell El coll de Balaguer fou un punt molt estratègic al llarg de l’edat mitjana I també posteriorment Era considerat com la porta del Camp de Tarragona Apareix esmentat per primera vegada en les afrontacions del Camp contingudes en la donació que l’any 1118 feu el comte Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer de la ciutat I el Camp de Tarragona El castell del Coll de Balaguer, del qual no sabem amb certesa la data de construcció, és documentat des de l’inici…
Sant Vicenç de Galliner (Isona)
Art romànic
Situació Absis construït amb carreus regulars, l’element més característic d’aquest malmès edifici Arxiu Gavín L’església de Sant Vicenç de Galliner és en lloc despoblat, a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG301722 S’hi arriba per una pista, d’uns 5 km, que surt de Vilamitjana JAA Història Tot i que el lloc i el castell de Galliner són documentats des de mitjan segle XI, les referències a l’església de Sant Vicenç són força tardanes El capellà de l’església de Galliners figura a la dècima papal del 1280 concretament el document diu “ capellano novo de…
Castell palau d’Aspa
Art romànic
Aquest edifici és a l’extrem de ponent de l’esperó on s’assenta la població d’Aspa, a migdia del riu Set Després de la conquesta, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu de Lleida, que en conservaren la senyoria fins a la fi de l’antic règim A l’inici del segle XIII el bisbe hi féu construir un castell palau, on sovint residiren els bisbes fins al segle XIX Aquest palau ja és esmentat l’any 1215 en un document del Llibre Verd de la catedral Patí moltes reformes i modificacions posteriors XEC L’actual construcció és de planta trapezoidal i té un marcat caràcter…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina