Resultats de la cerca
Es mostren 8284 resultats
Boeci
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Filòsof, teòleg i escriptor llatí.
De l’antiga família dels Anicii, rebé una bona formació clàssica, estudià els autors grecs a Atenes i es proposà de fer-los conèixer a Roma Entrà després al servei del poder ostrogot, i arribà a ésser cònsol i magister palatii del rei Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat a Pavia i executat Bé que en les seves obres majors no intervé com a tema la fe cristiana, sembla definitivament confirmat el caràcter cristià de Boeci A l’alta Itàlia és venerat com a màrtir des del segle VIII Pensador eclèctic i bon hellenista, una mort prematura li impedí completar el projecte…
Stefano Maria Cingolani
Historiografia catalana
Literatura catalana
Filòleg i medievalista italià.
Llicenciat en filologia romànica el 1981 amb la tesi Per un’edizione critica del trovatore Bernart Martí per la Universitat de Roma La Sapienza, on es doctorà el 1987 amb la tesi Le Vite di Sant’Alessio Studio sulla letteratura religiosa in versi francesi fra XI e XII secolo , ha estat professor de la Universitat de Roma Tor Vergata 1989-2000 i professor visitant a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra en 1994-99 i el 2000 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor d’estudis sobre èpica, novella i hagiografia francesa, sobre…
,
Nerva
Història
Emperador romà (96-98 dC).
Membre de l’aristocràcia senatorial, fou cònsol el 71 i el 90 dC Ja septuagenari, succeí Domicià i intentà de substituir el govern militar i dictatorial per un principat aristocràtic, per tal de restablir un cert equilibri polític Però no pogué evitar el pacte i el compromís amb l’element militar, afecte a la memòria de Domicià Aconseguí, malgrat aquests compromisos, de consolidar la seva posició i de deixar al seu hereu Trajà una bona situació política Alleugerí les condicions de vida de les classes menys afavorides per mitjà de reduccions fiscals i de distribucions d’aliments També mirà d’…
Claudi I
Història
Emperador romà (41-54 dC).
Fill de Drus i germà de Germànic , a la mort de Calígula no restava dins la família Júlia cap successor Els pretorians escolliren Claudi, membre de la família Clàudia i germà de Germànic , que sempre s’havia mantingut al marge de la política Home ja madur i dedicat de ple a la història, demostrà una plena capacitat en el govern Intentà tornar al programa d’August fugint de la monarquia absoluta i assegurant-se la confiança del senat i de l’exèrcit Restaurà la censura, no operant durant mig segle, i prengué, els primers anys de govern, mesures repressives contra les doctrines orientals Cercà…
Marc Antoni
Història
Triumvir amb Octavi i Lèpid.
A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb Octàvia, germana del seu…
Giorgio Agamben
Filosofia
Filòsof italià.
Després d’haver completat la seva formació jurídica a la Universitat de Roma, l’assistència als seminaris de Martin Heidegger a Le Thor 1966, 1968 i també la lectura de Walter Benjamin desvetllaren la seva vocació filosòfica En el seu primer llibre, L’uomo senza contenuto 1970, reflexionà sobre el naixement de l’estètica moderna a partir de la teoria de l’autoanihilació de l’art, mentre que en treballs posteriors — Stanze 1977, Infanzia e storia 1978, Il linguaggio e la morte 1982, Idea della prosa 1985— la principal qüestió abordada fou la del llenguatge i la seva relació amb el…
Pietro Bonfante
Dret
Dret romà
Jurista italià, especialista en dret romà.
És autor de Storia del diritto romano 1920 i d' Istituzioni di diritto romano 1896
Antoní Pius
Cap d'Antoní Pius, marbre romà del s II trobat a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (138-161), d’origen itàlic.
Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins
guerres de Dàcia

Vista de la columna Trajana, a Roma
© Fototeca.cat
Militar
Nom de les dues campanyes militars fetes per Trajà a la banda esquerra del Danubi.
La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
