Resultats de la cerca

És situada a la vall de l’Oria, a la confluència de l’Araxes i el Berastegi Nucli industrial molt important, hi destaca la indústria paperera i la fabricació tradicional de boines És també un nus important de comunicacions, funció que ha tingut sempre com a pas obligat d’importants vies comercials

El clima és temperat temperatura mitjana anual, 11,8°C pluviositat anual, 505 mm Consta de dues parts Buda, el nucli antic, que, situada sobre els turons de Buda i el Mont Gellért, a la vora dreta del riu, s’ha convertit, a partir del segle XVIII, en el districte on se situen les residències dels alts funcionaris, amb caràcter essencialment residencial, i Pest, que, situada en una plana alluvial a la vora esquerra del Danubi, s’ha desenvolupat en cercles concèntrics en el primer hi ha els districtes comercials, el segon es desenvolupà al segle XIX, i el tercer, estès fins a una àrea de parcs…

Gentil d’origen probablement d’Antioquia i metge, Lluc fou company de sant Pau a partir del segon viatge Segons la tradició, fou cèlibe i morí a 84 anys Altres narracions el fan del grup dels deixebles de Jesús, pintor i màrtir Els metges i els artistes el tenen per patró El seu símbol iconogràfic, originat en la visió del profeta Ezequiel, és el bou La seva festa se celebra el 18 d’octubre

El 1976 començà estudis de ciències polítiques i administració pública a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, però no obtingué el títol fins el 1987 Inicià la trajectòria política al Partido Revolucionario Institucional PRI, del qual fou president al seu estat, i que abandonà el 1988 Delegat de l’Instituto Nacional Indigenista INI, en 1977-82 dugué a terme tasques de desenvolupament entre els indis chontales, a l’estat de Tabasco Membre de la formació esquerrana Partido de la Revolución Democrática des del 1989, en fou president del 1996 al 1999 Fou alcalde de Ciutat de Mèxic els…

Volen habitualment per les comarques del Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Garraf El seu camp de vol es troba a Bellvei Té una pista d’herba i terra compactada de 450 × 25 m

Fundat el 1964 amb el nom de Kayak Club, començà organitzant algunes competicions de descens al Segre El 1965 participà en el ralli de la Noguera Pallaresa, la seva primera competició internacional Des de l’inici els seus palistes aconseguiren èxits rellevants, com Josep Castellarnau, que el 1966 guanyà el Campionat d’Espanya de descens i esdevingué el primer campió d’Espanya del club El 1970, tot i mantenir la independència, es convertí en secció de caiac del Club Sedis, que també tenia seccions de bàsquet, ciclisme, excursionisme, motociclisme, tennis, tennis de taula, tir amb arc i…

Té l’origen en el teatre privat del príncep Urusov, a qui la tsarina Caterina II de Rússia  atorgà el 1776 el privilegi de representar obres de teatre, ballet i altres gèneres escènics durant deu anys Gestionat i en part finançat per l’empresari russòfil anglès Michael Maddox, el 1796 passà a ser administrat i finançat íntegrament per l’Estat Hom n’inaugurà el primer edifici Teatre Petrovskij el 1780, que fou reconstruït diverses vegades a causa de successius incendis, en unes proporcions cada cop més monumentals L’edifici acabat el 1825 —destruït de nou per un incendi el 1853 i succeït per…

Filla de Brigitte Sirny i Ludwig Koch, fou segrestada el 2 de març de 1988 a Viena Captiva durant més de vuit anys, el 23 d’agost de 2006 aconseguí fugir aprofitant un descuit del seu segrestador, Wolfgang Priklopil, un enginyer electrònic vint-i-sis anys més gran que ella que se suïcidà en conèixer la fugida Durant el captiveri, visqué confinada en un forat de 2,5 m de profunditat i 6 m 2  de superfície situat al soterrani de la casa del raptor És autora de 3096 Tage ‘3096 Dies’, 2010, en què relata la seva experiència del segrest Després d’una breu experiència com a conductora d’un programa…

Doctor en filosofia, exercí docència al Seminari d’Urgell i a la Universitat Autònoma de Barcelona Escriví Escrits i polèmiques del lullista Salvador Bové 1986, Pau Duran i el capítol i bisbat d’Urgell fins al Tractat dels Pirineus 1987 i Joaquim Maurín y su tiempo 1992