Resultats de la cerca
Es mostren 2879 resultats
la Llosa del Bisbe
la Llosa del Bisbe
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria.
L’àrea no conreada brolla i pasturatges de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví ocupa el 25% del territori L’agricultura unes 1000 ha és predominantment de secà és destinada principalment a la vinya 150 ha, garrofers, oliveres, ametllers i petits sectors de blat 40 ha i ordi Hi ha una cooperativa agrícola de vi i oli Hom explota mines de caolí i argila La vila 505 h agl 2006 392 m alt és a la plana L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València El 1688 el bisbe Rocabertí li concedí l’autonomia, i Carles IV li donà el…
la Vall d’Almonesir
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall mitjana de la rambla d’Almonesir.
L’agricultura de secà 996 ha és la base econòmica del municipi hi ha, a més, 105 ha de bosc i 66 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 8,2 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El poble 273 h agl 2006 441 m alt és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes del castell d'Almonesir, del qual depenia L’església parroquial la Concepció conserva un interessant retaule de Sant Valeri, del començament del s XV, d’un pintor conegut pel Mestre d’Almonesir El terme comprèn, a més, els despoblats…
la Torre d’en Besora
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, pràcticament envoltat pel de Culla, estès entre la rambla del Molinell o dels Estrets (afluent, per la dreta, de la rambla Carbonera), al N, i la serra d’Espareguera (1 082 m alt.) al SE.
El sector meridional és el més muntanyenc Les aigües són drenades per les rambles El 57% de l’extensió total és de muntanya poc productiva De la resta, 110 ha són cobertes de bosc, i 385 ha són dedicades a conreus de secà, principalment a cereals, i també a ametllers El regadiu ocupa únicament 6 ha El 78% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 132 h agl 2006, torrellans 647m alt és de carrers estrets i sense places L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu Havia pertangut, probablement als Besora, del Ripollès El lloc fou donat a poblar el 1294 als…
Felluns
Municipi
Municipi de la Fenolleda, molt accidentat, a la part més baixa de la vall de la Matassa i en un petit sector de la de l’Adasig.
La part meridional del terme, especialment la més obaga, és boscada alzines i roures L’agricultura 105 ha és de secà, amb predomini total de la vinya 96 ha, que produeix un vi amb denominació d’origen controlada hi ha també 6 ha de pastures i farratge i 1 ha d’hortalisses Hi ha una cooperativa amb capacitat per a 8000 hl Hom ha bastit una resclosa damunt la Matassa amb finalitat esportiva, per tal d’afavorir el turisme Actualment el 25% de les cases són residències secundàries El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a 376 m alt, al fons de la vall, a l’esquerra de…
Famorca

Municipi
Municipi del Comtat, el més occidental de la vall de Seta, accidentat pels vessants meridionals de la serra d’Alfaro (1 165 m alt.), al nord, i pels septentrionals de la Serrella (Malla de Llop, 1 360 m alt.), al sud.
Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos El 73% del territori és ocupat per pins i matollar La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres hi predomina absolutament el secà 270 ha, dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya La ramaderia ovins i cabrum hi té una certa importància El poble 54 h 2006 famorquins 680 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall L’església Sant Gaietà depèn de la parroquial de Fageca Lloc de moriscs 26 focs el…
Estubeny

Municipi
Municipi de la Costera, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i amb la Ribera Alta.
Travessa el terme d’oest a est el riu de Sallent Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars Al sector conreat domina el secà 130 ha, dedicat en part a la vinya 55 ha El regadiu 70 ha, és dedicat als tarongers i a les hortalisses La ramaderia d’ovins hi és escassa, i la indústria tèxtil que tingué al s XIX ha desaparegut El poble 149 h 2006 178 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és situat a la dreta del riu de Sallent L’església de Sant Onofre depengué de la collegiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia Lloc de moriscs 38 focs el…
coltura promiscua
Geografia agrària
Expressió italiana amb la qual hom designa el sistema de conreu basat en l’existència simultània de plantes de conreu vàries en un mateix camp, de forma que una d’elles serveixi com a suport de les altres.
És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix amb petites…
Tomàs Dolsa i Ricart
Metge alienista.
A fi de crear una institució moderna per a malalts mentals, anà a França a estudiar tècniques noves de tractament, amb el seu gendre i collega Pau Llorach En tornar-ne, vengué les propietats familiars del Camp de Tarragona i creà la Fundació Dolsa, que establí a les Corts Barcelona l’Institut Frenopàtic 1863 En retirar-se, el succeí com a director el seu fill Lluís Dolsa i Ramon Vila-seca, Tarragonès 1850 — Barcelona 1908, que assajà nous mètodes psiquiàtrics —com el de non-restraint i el d' estímuls intellectuals —, precursors de la moderna socioteràpia Fou regidor municipal essent alcalde…
Les teligonàcies
Constitueixen aquesta petita família mediterrània només tres espècies, de les quals una, Theligonum cynocrambe , viu a les nostres ter res Les teligonàcies són herbes de fulles ellíptiques i enteres, glabres i un xic carnoses Fan les flors unisexuals, petites i poc vistents, amb el periant molt reduït i les disposen de forma dioica, agrupades en petits glomèruls a l’axilla de les fulles les femenines, d’ovari ínfer, produeixen petits fruits secs nuciformes Pel que fa a l’espècie que ens afecta, és una herbeta tendra i sarmentosa —hom l’anomena, a Mallorca, herba molla— que viu…
Artur Pedrals i Moliné
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic.
Autor de treballs especialitzats publicats a la Revista de Ciencias Históricas i al Memorial Numismático Español 1866-80, revista que fundà amb A Campaner Entre aquests treballs cal assenyalar la part numismàtica de la Historia de España de Modesto Lafuente, la sistematització de la moneda de Girona dels ssX i XI, la publicació de moltes monedes inèdites i de troballes, la sèrie d’articles sobre Novedades de la Numismática Española, amb estudis sobre sèries aragonesa, castellana, catalana, etc i la publicació de la primera moneda de la seca de l’Alguer Redactà també el prefaci del catàleg de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina