Resultats de la cerca
Es mostren 4055 resultats
capa d’Ekman
Geografia
Gruix d’aigua superficial dins del qual es deixa sentir l’efecte de l’esforç del vent, i on la velocitat del corrent es distribueix seguint l’anomenada espiral d’Ekman.
Arbitràriament, s’acostuma a prendre aquest gruix com aquell indicat per la fondària d’Ekman o fondària en què, segons el model d’Ekman, el sentit del corrent és invers al de superfície i la seva magnitud és e -π = 0,04 vegades el valor de superfície
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
divorci
Cristianisme
Dret
Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…
Santa Maria de Pratdip
Art romànic
Situació Gran absis semicircular d’època romànica reaprofitat en bastir-se una nova església al final de l’època gòtica ECSA - J Figuerola Interior de l’església, amb la capçalera romànica al fons ECSA - J Figuerola L’església parroquial de Santa Maria es troba a la part més elevada del poble de Pratdip, dins del seu nucli antic, en un turó a 245 m d’alçada, a la dreta del barranc de la Dòvia, en la seva confluència amb el de Santa Marina Mapa 33-18472 Situació 31TCF213467 S’accedeix al poble de Pratdip des de Mont-roig per la carretera T-310 JFM Història L’esment de l’església parroquial de…
Santa Eulària des Riu
Vista de Santa Eulària des Riu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part oriental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Santa Eulària des Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús el 1963 fou annexada al municipi veí d’Eivissa una molt petita part del terme, pròxima a la ciutat, que inclou la cala Talamanca Comprèn tota la conca del riu de Santa Eulària, únic curs d’aigua permanent de les Balears, que el travessa en direcció W-E i amb els seus alluvions contribueix a formar els fèrtils sòls vermellosos de la conca de Santa Eulària La costa s’inicia al S de la cala de Sant Vicenç i acaba al cap Martinet Els principals accidents són la platja des Figueral, el…
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…
riu d’Aravó

Riu Aravó al seu pas al MN de Porta
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Cerdanya, emissari de l’estany de Lanós.
El seu curs més alt, que pren també el nom de riu de Fontviva , es dirigeix vers el sud-oest fins al poble de Portè, sota el coll de Pimorent, des d’on, canviant de direcció, es dirigeix vers el sud-est, seguint la vall de Querol Entra a la Baixa Cerdanya al molí de la Vinyola i, després de passar a ponent de Puigcerdà, a l’indret del pont d’Aravó que comunica la vila amb el llogaret de Sant Martí d’Aravó, i de deixar a la dreta Ventajola i Talltorta, desemboca al Segre, per la dreta, vora el pont de Soler, després de travessar el complex morènic més…
Llemotges
Capital del Llemosí, Occitània, i del departament de l’Alta Viena, França.
Situada a la vora dreta del riu Viena, el nucli antic és emplaçat damunt un promontori, al voltant de la catedral Té fàbriques de teixits, indústria alimentària, del calçat, del paper, de material elèctric i ferroviari, i foneries El monument més important és la catedral, iniciada en estil romànic al segle XIII i acabada en estil gòtic flamíger al segle XV L’antiga abadia de Sant Marçal fou un important centre de producció d’esmalts que utilitzava la tècnica del champlevé , especialment d’arquetes de coure en forma de naus d’església adornades amb figures esmaltades de color blau intens o…
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Charles Avison
Música
Compositor, organista i teòric de la música anglès.
Segons Charles Burney i William Hayes, estudià a Londres amb F Geminiani després d’haver-se iniciat en el món de la música a la seva ciutat natal El 1735 obtingué el lloc d’organista a l’església de St John de Newcastle, si bé l’any següent passà a St Nicholas, la catedral de la ciutat També el 1735 organitzà un cicle de concerts a Newcastle, del qual fou director durant molts anys, i collaborà amb John Garth en la promoció d’un de similar a Durham El 1750, igualment en collaboració amb Garth, fundà la Societat Marcello de Newcastle per a l’execució de la música coral d’aquest autor i l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina