Resultats de la cerca
Es mostren 20481 resultats
Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y Principado de Cataluña
Historiografia catalana
Edició dels documents relatius a les corts dels regnes d’Aragó, de València i del Principat de Catalunya i a les generals de tots tres estats, impulsada per la Real Academia de la Historia.
Foren publicats Madrid 1896-1922 26 volums 27, si es té present que el primer volum és doble, que corresponen a les corts del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins al segle XV L’edició se centra sobretot en els processos, que constitueixen el nucli central de la documentació i recullen, amb més o menys extensió, tot allò que succeí durant les reunions Cal apuntar que ni tots els processos han arribat complets ni esgoten tota la informació relativa a les diverses corts El títol complet que apareix a la capçalera de l’obra és Cortes de los antiguos reinos de Aragón y…
sistema cúbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per cinc classes cristal·lines que tenen en comú el fet de posseir quatre eixos ternaris equidistants els uns dels altres i que originen tres eixos binaris perpendiculars entre ells i equidistants dels anteriors, amb els quals formen angles de 54°44’.
Els tres eixos binaris esdevenen quaternaris en les dues classes de més simetria del sistema El políedre fonamental és el cub o hexàedre, integrat per sis cares equivalents i perpendiculars amb els eixos quaternaris Les arestes són els eixos cristallogràfics del sistema, els quals s’intersequen perpendicularment α = β = γ = 90° La forma que determina la relació paramètrica és l’octàedre en el qual les cares són perpendiculars als eixos ternaris i determinen paràmetres iguals sobre els eixos cristallogràfics a b c = 111 = 1 Hom el coneix també amb el nom de sistema regular
Bor
Mitologia
Fill del gegant Buri i espòs de la geganta Bestla, de la qual tingué tres fills, Odín, Vili, i Ve, els tres déus escandinaus més antics.
Sant Serni de Tavèrnoles
Capçalera de l’església abacial de Sant Serni de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, camí d’Andorra.
El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del segle IX,…
Sant Miquel de Terrassa

Sant Miquel de Terrassa (al darrere, Santa Maria)
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…
teorema de Ceva

teorema de Ceva
Matemàtiques
Teorema segons el qual, prenent tres punts X, Y i Z sobre els costats (si cal, prolongats) BC, CA i AB d’un triangle de vèrtexs A, B i C, les rectes AX, BY i CZ són concurrents si, i solament si, (BX ⁄ CX) · (CY ⁄ AY) · (AZ ⁄ BZ) = –1.
Aquesta condició equival al fet que el producte de les tres raons simples valgui –1 X , A , B Y , B , C Z , C , A = –1 Aquest teorema és dual del teorema de Menelau
qüestió de les ordenacions anglicanes
Cristianisme
Problema suscitat, amb l’apropament de molts pastors anglicans a l’Església catòlica, entorn del moviment d'Oxford, sobre la validesa o no de les ordenacions fetes segons l’Ordinal d’Eduard VI, declarat invàlid per Pau IV (1555), i segons el qual havia estat consagrat el bisbe Matias Parker, el 1552, per tres bisbes que anteriorment havien estat deposats; d’ell arrenca la nova jerarquia anglicana.
Examinada la qüestió per una comissió, formada per tres membres de la Cúria Romana i tres prelats anglesos, Lleó XIII proclamà la invalidesa en la butlla Apostolicae curae 1896 el tema fou tornat a tractar en les converses de Malines 1921, i no hi hagué cap acord Actualment torna a ésser matèria d’estudi, però en el marc més ampli del ministeri en l’Església
poliploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula euploide el nucli de la qual té una dotació cromosòmica múltiple en tres o més vegades de l’haploide (n) i també de l’organisme les cèllules del qual són poliploides.
No és comú trobar a la natura organismes amb tres jocs de cromosomes triploides, però sí que són freqüents amb quatre o més jocs de cromosomes Hom calcula que un terç de les plantes angiospermes presenten poliploïdia Algunes de les plantes de conreu més importants als Països Catalans són poliploides per exemple, el blat pot ésser hexaploide 6 n , certes varietats de maduixes són octaploides 8 n , etc Sovint els poliploides presenten un fenotip més robust que el de llurs equivalents diploides, amb fulles, flors i fruits més grans gigantisme per això la majoria de fruits comercials…
tercejat | tercejada

Heràldica
Dit de l’escut dividit en tres parts per línies rectes horitzontals, verticals o diagonals, i així hom obté els tercejats en faixa, en pal, en banda o en barra, o bé per línies torçudes, amb les quals hom obté els tercejats en xebró, en xebró revessat, en perla, en perla revessada i en escussó.
Els esmalts de les tres parts resultants són sempre diferents
nomograma
Matemàtiques
Gràfic o àbac que consisteix en tres (o més) línies rectes (de vegades corbes), usualment paral·leles i graduades cadascuna per una variable de manera que, en tallar les tres línies amb una recta ortogonal, hom obté els valors relatius de les tres variables.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina