Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
adobament foliar
Agronomia
Mètode que consisteix a fornir els elements químics necessaris per a la vida de la planta, per via foliar.
marxa a vista
Transports
Marxa d’un ferrocarril tal que el maquinista pot aturar-lo en el tros de via que veu directament.
determinació cel·lular
Biologia
Procés pel qual una cèl·lula indiferenciada comença específicament una via de diferenciació entre totes les possibles per a ella.
contraagulla
Transports
Tros de carril que resta en contacte amb l’agulla quan és desplaçada lateralment en el canvi de via.
cardo maximus
Urbanisme
Arqueologia
En les ciutats i els campaments romans, via central longitudinal, orientada de nord a sud, travessada perpendicularment pel decumanus.
Al cardo maximus corresponien altres cardines menors, parallels
carcinoma
Patologia humana
Tumor epitelial maligne amb tendència a infiltrar els teixits veïns i a donar metàstasis per via limfàtica o sanguínia.
Pot afectar qualsevol òrgan del cos Si les cèllules epitelials on s’origina formen glàndules, s’anomena adenocarcinoma
decumanus
A les ciutats i als campaments romans, via transversal, orientada d’oest a est, travessada perpendicularment pel cardo maximus
.
la Panderola
Nom donat al ferrocarril de via estreta que anava d’Onda a Borriana i a Castelló de la Plana.
Camí de Terradets (Áger)
Art romànic
Situació Estrep dret del pont del barranc del Bosc, amb les restes medievals a la base, que es troba encaixonat entre la Noguera Pallaresa i la carretera comarcal 147, remodelada recentment Institut d’Estudis llerdencs - JR González Aquest antic camí de bast segueix el curs de la Noguera Pallaresa, que travessa el congost de Terradets Era el camí tradicional que unia la vall d’Àger amb el Pallars Jussà Els elements més visibles d’aquest camí es troben a l’extrem N del municipi d’Àger, bé que es pot seguir des d’abans del coll d’Àger i fins a l’entrada al Pallars ussà FFLl-JBM Mapa 32-12289…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…