Situació
Estrep dret del pont del barranc del Bosc, amb les restes medievals a la base, que es troba encaixonat entre la Noguera Pallaresa i la carretera comarcal 147, remodelada recentment.
Institut d’Estudis llerdencs - J.R. González
Aquest antic camí de bast segueix el curs de la Noguera Pallaresa, que travessa el congost de Terradets. Era el camí tradicional que unia la vall d’Àger amb el Pallars Jussà. Els elements més visibles d’aquest camí es troben a l’extrem N del municipi d’Àger, bé que es pot seguir des d’abans del coll d’Àger i fins a l’entrada al Pallars ussà. (FFLl-JBM)
Mapa: 32-12(289).
Història
Es tracta d’un camí molt ben documentat. En el testament d’Arnau Mir de Tost hi ha la deixa d’una tercera part dels seus béns mobles per a la continuació de les obres del pont de la Noguera Pallaresa (“...ad ipsum pontem de Nogera...”), que cal suposar que era l’anomenat pont d’Àger, situat en el camí de Terradets. De fet, en el mateix document s’afirma que ell i la seva dona ja havien començat a construir aquest pont abans. En el testament d’Arsenda del 1068 es fa una deixa per a la construcció de ponts sobre els rius i en els guals perillosos dels camins que condueixen a llocs sants (o de culte). (FFLl)
Camí
Aquest camí que venia d’Àger entroncava, al S, amb el que provenia de Fontllonga, seguint per la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. Al N, ja a la plana del Pallars Jussà, el camí de Terradets enllaçava amb la via que provenia de la vall de Barcedana i a través del coll de l’Hostal Roig menava cap a la Conca de Meià.
Del brancal que anava cap a Sant Oïsme i cap a Fontllonga es conservava, fins fa pocs anys, abans de construir-se la carretera del Doll, un tram important, que s’estenia des d’aquest llogaret fins a l’anomenada passarel·la de la Baronia, pont de ferro modern per on hom travessa la Noguera Pallaresa; l’antic pont resta sota les aigües de l’embassament de Camarasa. D’aquest tram de camí, actualment, només se’n veuen uns quants metres d’empedrat, prop del pont de ferro.
Així mateix, després del pont de ferro de Sant Oïsme, anant cap a Àger, encara s’ha conservat un fragment d’empedrat important, a l’indret de la serra del Pi (Fité, 1989*, pàg. 141).
Seguint cap al Pallars, trobem restes d’aquesta via, que permetia d’enllaçar la vall d’Àger amb el Pallars, al llarg del congost de Terradets. El curs del camí, que corria per la riba del riu, sovint coincideix amb el traçat de la carretera C 137, fet que ha significat la desaparició de molts trams.
Més amunt de la Font de les Bagasses, enllaçava amb el camí que venia d’Àger per la riba dreta i que travessava el curs de la Noguera mitjançant un pont, l’anomenat pont d’Àger. Ja a l’edat mitjana, aquest pont primerenc, del segle XI, degué ésser substituït per un pont gòtic. Del possible pont romànic, d’un sol arc, només se’n conserven els pilars, amb algunes modificacions causades per les reformes que s’hi degueren fer arran de les diverses riuades. El que ha arribat fins a nosaltres del pont original mostra una fàbrica feta amb carreus petits i irregulars units amb morter de calç (Fité, 1989*, pàg. 141).
A poca distància del pont d’Àger, trobem vestigis notables del camí. En concret, sota mateix del forat de l’Or, es conserva adossada a la roca bona part d’una arcada volada, com si fos un pont, destinada a superar una balma (Fité, 1989*, pàg. 141). El seu aparell fet amb carreus rectangulars arrenglerats en filades segurament correspon a un moment inicial d’aquesta via de comunicació.
Poc després d’aquest pont d’Àger, el camí travessava el curs de la Noguera mitjançant l’anomenat Pont del Mig. Després s’enganxava a la roca. Com que era molt llisa i vertical, el camí s’havia de sustentar amb un mur lateral, fet amb obra de carreus units amb calç. La via era molt estreta. Tenia una amplada de només 110 cm i la barana no solia fer més de 60 cm d’alçada, per tal de no destorbar la càrrega que penjava pels costats del bast (Vega, 1984, pàg. 108). El curs del riu passava uns 14 m més avall. El camí segueix les sinuositats de la roca i n’aprofita el més petit relleix. Allà on el sòl no és la mateixa roca, ha estat empedrat acuradament. Segons alguns dels estudis realitzats darrerament, és molt possible que alguns d’aquests sectors més espectaculars situats entre el Pont del Mig i el barranc del Bosc siguin fruit d’una variant feta durant el segle XIX (González-Rodríguez, 1993, pàgs. 292-293). L’existència d’un ciment molt dur en els murs moderns i dels forats per a les barrinades a la roca de la paret de Terradets o del Serrat de la Fontfreda són proves de la modernitat d’alguns sectors d’aquesta via.
Més cap al N, ja a la comarca del Pallars Jussà, hom troba vestigis d’un altre possible pont romànic. Aquest és més petit, d’un sol ull. Permetia de superar l’estimball del barranc del Bosc o del Salt de la Reina Mora, sota la Roca Regina. En aquest cas, en un dels pilars hom pot veure encara els tres forats per a les bigues sobre les quals s’alçava la cintra destinada a construir l’arc (Fité, 1989*, pàg. 141).
Aquest camí, darrerament molt malmès, és, pel que fa al traçat bàsic, una bona mostra de via medieval, potser del segle XI. De fet, podem establir paral·lels entre aquest camí i, per exemple, el de Tresponts, que seguia les ribes del riu Segre, al S de la Seu d’Urgell. Tanmateix, com han demostrat J.R. González i J.I. Rodríguez, molts dels trams del camí de Terradets i fins i tot algunes de les restes dels mateixos tres ponts que s’hi conserven han estat profundament transformats i refets nombroses vegades fins a l’època contemporània. (JBM)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 25, pàgs. 339-342 i doc. 26, pàgs. 342-347
- Vega, 1984, pàgs. 89-132
- Fité, 1987, 2, pàgs. 76-96; 1989*, vol. II, pàgs. 135-150
- González-Rodríguez, 1993, vol. I, pàgs. 275-296