Resultats de la cerca

Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en…

L’agricultura és la base econòmica de la població, amb un total de 837 ha conreades Les hortalisses ocupen 648 ha 264 ha de carxofes, 151 d’escaroles, 90 de productes primerencs, 36 d’espàrrecs, 32 d’enciams, 22 d’api, 15 de tomàquets, 11 de julivert, 10 de coliflors i 2 de pastenagues i els fruiterars 109 ha 62 d’albercoquers, 34 de pereres i 11 de presseguers i 171 ha són plantades de vinya Hi ha una cooperativa de fruita i una altra de vinícola amb un celler cooperatiu El poble 1 935 h agl 1982 9 m alt és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal L’…

La seva situació al centre del Tavoliere di Puglia, lloc d’encreuament de vies de comunicació, n'ha afavorit el desenvolupament, fins al punt que ha esdevingut el primer centre distribuïdor de gra blat del Mezzogiorno adriàtic italià És una ciutat d’aspecte modern, reconstruïda després del terratrèmol del 1731 L’àrea central és compresa entre la Via Arpi i el Corso Garibaldi, amb el centre administratiu a la Piazza Cavour i el comercial al Corso Giannone Cap a l’est hi ha el Piano delle Fosse on és emmagatzemat el blat, que separa del nucli urbà una àrea d’eixample modern A més de l’activitat…

El terme és drenat per la riera de les Aigües i la riera de Vivers que neixen sota el coll de Llauró i aflueixen a llur collector a Sant Joan de Pladecorts al NE, el municipi comprèn també la capçalera de la vall Manya, que aflueix al Tec, per l’esquerra, al Voló El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola es limita a 90 ha, la major part dedicades a la vinya 78 ha, 69 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, arbres fruiters 8 ha, 7 de les quals de cirerers i hortalisses 1 ha Al S del terme s’explota l’argila per a…

Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada…

S'estén al delta del Roine, entre les boques del Gran Roine Gras dau Pegolier i el Petit Roine Gras d’Orgon És una àrea pantanosa, amb badies litorals Blauduc Fòs vorejades per marges sorrencs i dunes de poca altitud montilhas Entre les línies de dunes s’estenen els aiguamolls enganas i estanys salats, que connecten amb la mar per estrets canals grases o graus La part nord és aprofitada per al pasturatge bestiar boví i cavallí, ovelles i cabres, i al sud hom duu a terme un difícil treball de bonificació Entre els recursos econòmics sobresurten l’obtenció de sal, la pesca i l’agricultura…

Situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda o serra de l’Artiga del Baurien, denominació que pren, entre Castellfisel i el coll de Portelh, la llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca Hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues La superfície agrícola ocupa 318 ha dedicades bàsicament a la vinya 298 ha de denominació d’origen controlada i 8 ha de pastures i farratge Hom hi…

Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud els punts més…

Drena també el sector nord-est del terme del Ròvol L’agricultura és la base econòmica del municipi i, a part les hortes regades amb l’aigua de l’Aglí, el conreu dominant és la vinya especialment de raïm blanc “jaumet”, dins el sector de vi dolç natural denominat de les Costes de l’Aglí i del vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló Hi ha explotació de pedra calcària i hom extreu del llit de l’Aglí sorra i grava 25 obrers El poble 1 565 h agl i 156 h diss 1982 30 m alt és a la plana dreta de l’Aglí Té l’origen en l’antic monestir d'Espirà de l’Aglí en traslladar-se la…

Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble…