Resultats de la cerca
Es mostren 41623 resultats
intervocàlic | intervocàlica
Fonètica i fonologia
Dit de la posició contextual d’un element consonàntic quan compareix entre dues vocals veïnes, pertanyents o no, al mateix mot: cosa [kózeI;], noia [nóye], ho vol [uból], etc.
mullador | mulladora
Disseny i arts gràfiques
Dit del roleu emprat en la impressió planogràfica (òfset), que en humitejar les planxes no permet de dipositar la tinta més que en aquelles parts que han estat gravades.
Deutsche Christen
Nom genèric amb què són coneguts diversos moviments evangèlics que sorgiren a Alemanya durant l’època nacionalsocialista i que, en un principi, no s’enemistaren amb el règim nazi.
Cal destacar-ne l’organització de l’Església Nacional Alemanya Kirchenbewegung Deutscher Christen, fundada a Turíngia el 1927 per Siegfried Leffler i Julius Leutheuser, el lema de la qual era “Alemanya és la nostra tasca, i el Crist, la nostra força” Entre els grups associats a l’organització cal esmentar el moviment dirigit per Joachim Hossenfelder Kampf- und Glaubensbewegung Deutscher Christen, directament influït pel partit nazi i de clara orientació política, el qual entrà en conflicte amb els altres grups en demanar, el 1933, la derogació de l’Antic Testament i l’aprovació de l’anomenat…
Daun
Llinatge del Rin mitjà, d’origen burgès, que apareix a mitjan s XV amb Dietrich von Dune, i que no té relació amb l’homònim dels senyors de Daun.
Els seus membres foren creats 1655 comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851 l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd En foren figures importants el comte Wirich von Daun 1669 — Viena 1741, que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III defensà Torí contra els francesos 1706, s’apoderà del regne de Nàpols 1707 i obligà el papa Climent XI a signar la pau 1709 El 1711 Carles…
pica
Patologia humana
Perversió del gust i de la gana, observada en l’histerisme, en la clorosi i en l’embaràs, en la qual hom té tendència a menjar substàncies no comestibles.
escòria
Tecnologia
Subproducte no metàl·lic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l’obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos.
L’escòria prové de les impureses del metall fos o de la combinació de la ganga del mineral amb els fundents i el material refractari, i se separa de la massa metàllica surant al seu damunt per efecte del seu menor pes específic Hom l’empra en la fabricació d’aïllants tèrmics i acústics, en l’obtenció de ciment hidràulic, adobs, etc
engalavernar
Ficar els sortints d’una cosa dins els entrants o buits d’una altra de manera que no es pugui moure l’una sense que es mogui l’altra.
duresa
Tecnologia
Conjunt de propietats mecàniques dels materials sòlids que no tenen definició científica però que, en certa manera, indiquen la resistència que oposen a la deformació o a ésser ratllats.
És un punt de referència important dels materials, molt sensible a les variacions d’estructura i de composició química Segons el mètode utilitzat per a mesurar-la, la duresa és expressada per xifres diferents referides a les escales pròpies de cada mètode
zona
Construcció i obres públiques
En la legislació de carreteres, cada una de les franges de terreny que, formant part o no de la infraestructura, tenen limitades les condicions d’ús del domini privat.
Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per…
a trencajunts
Construcció i obres públiques
Col·locar les peces d’un enrajolat, o els maons o els carreus d’una paret de manera que no hi hagi coincidència entre els junts de dues filades consecutives.