Resultats de la cerca

La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de…

Aquest castell, avui desaparegut, és esmentat per primera vegada el 1268 Sens dubte, però, els seus orígens són molt més antics, si tenim en compte que es tenen notícies de la villa de Prunhanas des de l’any 1011 Prunhanas fou al principi un terme sota domini dels vescomtes de Fenollet, i més tard passà als ordes del Temple i l’Hospital L’any 1136 Bernat Berenguer, vescomte de Tatzó, donà tot el que posseïa a Prunhanas als cavallers de la milícia del Temple de la comanda del Masdéu Rosselló, en mans dels frares Arnau de Lledós i Arnau de Contrast Però no fou fins el 1173 que el vescomte Arnau…

La caseria de Castellars es troba aigua avall del barranc de Peranera, a la seva riba esquerra El primer esment documental del castrum de Castellarz , que vigilava per llevant els passos de la vall d’Erta i del Sas, és de l’any 1072, en la convinença sobre l’honor de Guillem Sunyer, que Artau I, comte de Pallars Sobirà, va cedir al comte Ramon IV de Pallars Jussà També és documentat que el comte Artau I, abans del 1080, trencà la treva de Déu a Castellars i els seus homes mataren un vassall del comte Ramon IV de Pallars Jussà A mitjan segle XIII, la senyoria de Castellars passà als barons d’…

D’aquest castell no queda cap rastre només el coneixem per la documentació, per altra banda bastant escassa Això fa pensar que la seva importància devia ser minsa Malgrat que no se n’hagi trobat cap element, creiem que cal ubicar-lo en el lloc anomenat Bonner, al Riu de Valls, on avui només queda l’església de Santa Margarida, gairebé enrunada L’única referència al castell de Bonner la tenim en un document bastant tardà, car data ja del segle XIV El dia 21 de juny de l’any 1309 a Salou, Sibilla, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà i el rei Jaume II, signaven un document pel qual…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de…

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Seguint la seva vocació eclesiàstica, ingressà al seminari d’Orel Des de molt jove mostrà unes grans aptituds musicals que el portaren a dirigir el cor del seminari quan tan sols tenia catorze anys El 1884 marxà a Moscou per estudiar música a l’Escola de la Societat Filharmònica, on aconseguí una beca com a fagotista Passà grans penúries econòmiques fins que el 1892 fou nomenat director del Teatre Malïy gràcies a la recomanació de PI Čajkovskij El 1893 aconseguí el càrrec de director assistent del Teatre Italià de Moscou Quan semblava que la sort li somreia, els problemes de salut -era…

Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…

Membre d’una nissaga de músics, entrà com a escolà a la capella de música de l’església de Sant Esteve d’Olot Allí és possible que també estudiés orgue, ja que és documentat com a organista substitut en algunes ocasions El 1820 ocupà en propietat la plaça d’organista d’aquesta església d’Olot, on romangué només fins el 1821 Aquest darrer any passà a exercir el càrrec d’organista i mestre de capella a la parròquia de Ripoll, on degué romandre pocs mesos, ja que feu oposicions per a la plaça d’organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses, càrrec que aconseguí Possiblement durant el…

Vida Inicià la seva formació musical a Brescia i la continuà al Conservatori de Milà del 1883 al 1885, amb A Bazzini, A Ponchieli i Amelli El 1888 realitzà un viatge per Alemanya que el portà a Bayreuth, Munic i Ratisbona, on estudià a la Kirchenmusikschule En 1889-93 fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia, i a partir del 1894 ocupà el mateix càrrec a la basílica de Sant Antoni a Pàdua Dirigí el Conservatori de Parma del 1897 al 1902, any en què passà a ser director musical de la Santa Casa de Loreto, fins el 1924 El 1892 fundà la revista "La scuola veneta di musica sacra" Amic de F…