Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
baile
Música
En sentit genèric, acció de ballar al ritme de la música amb passos coreogràfics.
Més en particular, peça de caràcter popular que té el seu origen en les músiques que solien interpretar-se durant els entreactes i al final dels entremesos i sainets del teatre castellà dels segles XVI-XVIII Acompanyades generalment d’instruments de corda pinçada guitarres, violes de mà, foren conegudes també amb el nom de bailetes
Giulio Casserio
Anatomista italià.
Professor Deixeble de Girolamo Fabrici Fou catedràtic a la Universitat de Pàdua des del 1604 Estudià els músculs ha estat donat el seu nom al múscul coracobraquial, o múscul perforat de Casserius i els aparells de l’audició i la fonació Escriví les Tabulae anatomicae , publicades el 1617, amb illustracions del sistema nerviós central
Titanospirillum velox
Biologia
Bacteri espiril aïllat als tapissos microbians del delta de l’Ebre, molt més gran que qualsevol altre del seu grup.
Aquest espiril, el nom del qual significa ‘espiril gegant i veloç’, fou descobert a la península dels Alfacs per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Massachusetts Presenta dos plomalls de flagells, un a cada extrem, amb més de 60 flagels cadascun que permeten que es desplaci a gran velocitat
Pere Serrat Portet
Natació
Dirigent de natació.
Presidí el Club Natació Sant Andreu de Barcelona 1983-92 Promocionà i executà la construcció del complex esportiu que porta el seu nom La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1985 i la federació espanyola, una menció honorífica 1999 També rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993
Unió Esportiva Canovelles
Futbol
Club de futbol de Canovelles.
Fou fundat el 1957 com a Club de Futbol Canovelles i el 1962 passà a tenir el nom actual En la temporada 1979-80 ascendí a tercera divisió, la categoria més alta assolida pel club S’hi mantingué tres temporades 1980-83 S’entrena al camp municipal i té diversos equips de categories inferiors
Pitch & Putt Can Rafel
Golf
Club de pitch-and-putt de Cervelló.
Fou fundat l’any 2000 pels propietaris de l’hotel del mateix nom Es proclamà campió de la Copa de Catalunya 2006, 2007 i del Campionat de Catalunya per equips de primera divisió 2007, 2008 Disposa d’un camp de 9 forats i doble sortida i un camp de pràctiques de 160 m de llargada
Enric Puig Planas
Vela
Impulsor de la vela de creuer.
Fou promotor de la Copa del Rei a Palma, president del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i president del Club Nàutic de Barcelona, entre altres càrrecs Des del 1988 fou l’armador de diferents embarcacions amb el nom d’ Azur de Puig Rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Vela 2007
Tarquínia
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
És situada en un petit turó 149 m alt vora la mar Tirrena, al N de Civitavecchia Fundada al començament del segle X aC, durant els segles VIII-VI aC fou un dels estats etruscs més potents Al segle IV aC s’uní a Roma com a estat federat La seva preponderància decaigué a causa de les invasions germàniques, i al segle VI la població es traslladà al lloc del veí castell de Corneto i n'adoptà el nom Durant l’edat mitjana fou molt cobejada pels seus recursos agrícoles i el comerç actiu, i resistí amb èxit diversos setges Possessió dels Estats Pontificis segle XIV, Eugeni IV li tornà la seu…
la Vall de Gallinera
Municipi
Municipi de la Marina Alta.
Se situa als vessants orientals de les serres prebètiques valencianes, centrat per la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera anomenada després el Calapatar o riu Bullent, que corre entre els vessants septentrionals de les serres de la penya del Capellà, de la roca Foradada 861 m alt, del Cavall, de Gellibre i de Segària i els costers meridionals de la serra de la Safor 1011 m alt i de Gallinera on hi ha el castell de Gallinera, que tingué la jurisdicció i donà nom a la vall i al municipi Ultra 4178 ha incultes, n’hi ha 1113 de secà, dedicades en un 56…
província de Barcelona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
És dividida en 14 partits judicials 1970 i 307 municipis 1981 La prefectura de Barcelona i el corregiment del mateix nom, creats el 1810, serviren de base a les divisions posteriors en departaments i en províncies la del 1814, proposada a les Corts de Cadis, que no entrà en vigor encloïa la regió de Girona, la del 1821 aprovada per les Corts el 1822, amb algunes rectificacions i amb caràcter provisional, amb el nom de província de Catalunya, que tampoc no pogué entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823, i la del 1833, encara vigent El projecte del 1821 n'excloïa, entre d’altres…