Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Lisboa
La torre de Belém, mostra d’estil manuelí, obra de Francisco Arruda
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Portugal, del districte homònim i d’Estremadura.
És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta al Tejo pel Cais das…
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà…
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un…
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…
Illes Marshall

Aspecte de les costes de les Illes Marshall
Estat
Estat del Pacífic occidental, que comprèn un grup d’illes situades a l’E de les illes Carolines i al NW de les Gilbert; la capital és Dalap-Uliga-Darrit, a l’atol de Majuro.
És format per dues cadenes paralleles d’atols corallins Ratak a l’E i Ralik a l’W El clima és calorós, i rep els vents alisis del NE sovint és sotmès a la influència dels tifons del Pacífic La població és formada per micronesis Hi té importància la pesca i l’exportació de copra En 1947-82, sota tutela nord-americana, formaren part de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària i esdevingueren una base militar Hom hi dugué a terme proves amb armament nuclear més de 60 entre els anys 1946 i 1958 i convencional que afectaren sobretot els atols d'Enewetak i Bikini El 1982 les illes Marshall…
Himàlaia
Vista d’una de les nombroses valls que es formen a la regió de l’Himàlaia Mitjà
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu…
Sant Vicenç d’Obiols

Sant Vicenç d’Obiols
Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Avià (Berguedà), situada en una plataforma rocallosa, a la riba dreta del Llobregat i sobre la Colònia de la Plana.
L’edifici És una construcció força interessant i en un estat de conservació excellent que consta d’una sola nau, alta i estreta, capçada a l’est per un absis gairebé rectangular i dues capelles quadrangulars Aquesta disposició forma una capçalera trevolada que dona al temple una planta de creu llatina L’absis i les capelles tenen una volta de canó de mig punt la coberta actual de la nau respon a una restauració del temple feta entre els anys 1959 i 1962 en què es va substituir la volta romànica per una coberta feta amb formigó, a imitació de la d’encavallades de fusta més primitiva que tenia…
conca minera
conca minera de les mines de ferro d’Escaró
© Fototeca.cat
Tecnologia
Jaciment extens o grup de jaciments explotats per diverses mines i que constitueixen una unitat geològica i geogràfica.
Les conques mineres són establertes en relació amb jaciments d’una gran abundància de mineral valuós i sobretot amb una elevada concentració les condicions geològiques de disposició de les capes i les característiques que han de tenir les explotacions, obres complexes, pous, galeries o extracció a cel obert, són també molt importants per a decidir l’establiment de grans explotacions En el cas de minerals importants i de poca difusió, com és ara l’or o l’urani, aquests factors són secundaris, però amb minerals relativament més abundants, com el ferro o el carbó, les explotacions són efectuades…
barraca
barraca valenciana
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…
art amerindi
Art
Art dels pobles amerindis, especialment dels precolombins.
Les terres americanes, tan diverses, permeteren en els temps precolombins el desenrotllament de diferents cultures, entre elles algunes de brillants civilitzacions i amb personalitat pròpia A l’Amèrica del Nord no es conegueren aglomeracions urbanes ni imperis de forta organització, però hi hagué cultures de gran diversitat i riquesa, pròpies, en uns casos, de pobles nòmades de cronologia molt incerta, com el dels esquimals, limitada a l’ornamentació de vestits de pells, al gravat d’utensilis en os o ivori, petites escultures, màscares molt expressives en os o en fusta, sense una veritable…