Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Palau Robert
Edifici que pertany a la Generalitat de Catalunya i actualment n’acull el departament de la Presidència.
Remodelat per l’arquitecte C Solsona, en el palau es realitzen, des del 1980, actes institucionals és centre de dades en èpoques d’eleccions i és també un centre d’exposicions, on s’organitzen mostres tant de temàtica general Catalunya viva , Construïm Catalunya , Eina, vint anys d’avantguarda , etc, com de caràcter artístic i antològic Barcelona, París, Nova York, Arranz Bravo, Els tallers de Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Primers 20 anys de Salvador Dalí També acull mostres de fotografia o de moda Pertegaz o de cartells Art i Passió, mostra de cartells de La Passió d’Olesa de…
Henri La Fontaine
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en dret Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brusselles 1893-1940 Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932 Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913 Prengué part en la Pau de París del 1919 i fou delegat del seu país en…
Revista dels Catalans d’Amèrica
Publicacions periòdiques
Publicació mensual, publicada a Mèxic: quatre números entre l’octubre del 1939 i el febrer del 1940.
Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders, Joaquim Xirau,…
Antonio Cassese
Política
Jurista italià.
Estudià a l’Universitat de Pisa i fou professor a aquesta universitat, així com a la de Florència, al All Souls College d’Oxford i a l’Institut Universitari Europeu Especialitzat en dret internacional dels drets humans i en dret pernal internacional, fou el primer president del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslavia i el primer president del Tribunal Especial per al Líban Fundà revistes acadèmiques com European Journal of International Law i Journal of International Criminal Justice Fou guardonat amb doctorats honoris causa per les universitats Erasmus de Rotterdam, París X i…
Mark Aldanov
Literatura
Pseudònim de Mark Aleksandrovič Landau, novel·lista ucraïnès en llengua russa.
Emigrà l’any 1919, i visqué a París i als EUA Escriví novelles històriques, influïdes sobretot per Tolstoj, on atacà amb acritud el sistema polític soviètic destaca la tetralogia Myslitel ‘El pensador’ sobre la Revolució Francesa i el primer imperi Sv'ataja Jelena, malen'kij ostrov’ ‘Santa Elena, petita illa’, 1921, Dev'atoje Termidora ‘El nou de Termidor’, 1923, Cortov most ‘El pont del diable’, 1925 i Zagovor ‘El complot’, 1927 Ha escrit també diverses biografies novellades com Des’ataja simfonija ‘La desena simfonia’, 1931, sobre Beethoven, Mogila vojny ‘La tomba de la guerra’, sobre Byron…
Berenguer d’Abella
Història
Conseller i majordom de Pere III.
En l’enfrontament entre el rei i la Unió valenciana procurà de guanyar Alfons XI de Castella a la causa de Pere III Participà a l’expedició contra Jaume III de Mallorca 1349 i en diverses campanyes a Aragó, el 1363, en la guerra contra Castella Intervingué en el procés que condemnà a mort l’almirall Bernat de Cabrera El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois Fou el negociador principal del tractat amb Gènova del 1386 A la mort de Pere III fou processat, com altres cortesans, sota l’acusació de fomentar les…
Antoine-François Prévost
Literatura francesa
Escriptor francès, anomenat Prévost d’Exiles
.
Alumne i novici dels jesuïtes i monjo benedictí, abandonà el monestir i visqué, a París i a Anglaterra, lliurat a polèmiques i treballs d’erudició Finalment obtingué una certa estabilitat gràcies a la regència d’un priorat a Mans 1754 Home aventurer, d’ànim inquiet i apassionat, com palesen les seves obres Mémoires et aventures d’un homme de qualité , 1728-31 Le philosophe anglais ou Histoire de monsieur Cleveland , 1731-38, traduí al francès les novelles de SRichardson Però és conegut, sobretot, per la Histoire du chevalier Desgrieux et de Manon Lescaut , novel*la psicològica i sentimental…
Gaetano Previati

La línia ferroviària Pacífic (1916), de Gaetano Previati (Cambra de comerç, Milà)
© Corel
Pintura
Pintor.
Format a Ferrara, Florència i Milà S'inicià en un estil romàntic i en 1888-89 illustrà els contes d’Edgar Allan Poe Influït pel divisionisme —sobre el qual publicà escrits teòrics— i el simbolisme, exposà una discutida Maternitat a la Triennale de Milà del 1891 i a l’exposició de la Rose-Croix de París del 1892 Illustrà I promessi sposi de Manzoni 1891-96 Se centrà en un simbolisme ampullós i allegòric o místic, influït potser per Walter Crane, que fou consagrat el 1907 en ésser-li encarregada l’organització de la Sala del Sogno Sala del Somni de la Biennal de Venècia Els…
Yves Pérotin
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of Topical…
Josep Peres i Peres
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Peresejó Fill d’un alcoià i d’una elxana, a pocs mesos anà a viure a la ciutat del seu pare, on obtingué de l’ajuntament una beca per a fer estudis d’art a Madrid i a València Deixeble de Coullaut Valera, visqué una etapa de formació a París, on conegué l’obra de Rodin, que l’entusiasmà De mentalitat eminentment clàssica grega, les seves obres principals són Eneas i Anquises, Leda i Júpiter, La mort de l’heroi, Avant, L’esclau i Eurítmia Guanyà medalla d’or a l’Exposición Nacional de Madrid 1950 Fou medallista de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i visqué a…