Resultats de la cerca

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d' El Globo i altres diaris Més tard ho fou d' El Pueblo , de València que dirigia el seu amic, VBlasco i Ibáñez, i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d' El Progreso Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas

Fou amic de SPetöfi, i un dels caps de la joventut revolucionària del 1848 Els temes principals de la seva poesia són l’amor no correspost, l’existència humana i l’actualitat política Els seus poemes es caracterizen per les imatges denses i vigoroses i l’expressió ombrívola del seu sentiment solitari de la vida És autor de manifests que testimonien la seva clarividència política Publicà dos reculls poètics Összes költemények ‘Poesia completa’, 1881 i Vajda János költeményei ‘Els poemes de JVajda’, 1895

Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona

També donà a conèixer una novella filosòfica Leandre , obres líriques i tragèdies El seu germà, Alexandros Sutsos Constantinoble 1803 — Esmirna 1863, escriví una Histoire de la révolution grecque 1829, diverses sàtires polítiques i poesies èpiques en llengua purista L’errant , 1839, d’inspiració byroniana, i Grècia en lluita contra els turcs , 1850 Tant aquests dos germans com la resta dels membres de la família contribuïren tots decisivament al progrés de la vida literària i intellectual de la nova nació hellènica

Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda

Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899

Estudià la botànica del Narbonès, el país de Foix, la Catalunya del Nord i el Principat i, molt especialment, de les Corberes Publicà el Catalogue raisonné de la flore des Pyrénées-Orientales 1898, dos estudis en collaboració amb C Arvet-Touvet sobre el gènere Hieracium , bona part dels quals correspon a formes catalanes, i un Catalogue de la flore des Corbières 1912-13 El seu herbari, adquirit pel botànic nord-americà Hernan Knoche, es conserva a la Universitat de Stanford

S’utilitzaren a partir de la segona meitat del segle XX Gràficament es representen per dos claudàtors, en lloc de les barres de repetició tradicionals, que inclouen els elements que cal repetir En la música mesurada en compàs, del segon claudàtor parteix una fletxa o línia ondulada o recta sobreposada horitzontalment al pentagrama per a indicar l’extensió de les repeticions En la música no mesurada, a més, s’hi acostuma a indicar en segons la durada de les repeticions

Fill de Gilabert VII de Centelles Serví en les guerres d’Itàlia el rei Alfons IV amb un vaixell que comprà, i exercí també el cors Durant la guerra contra Joan II mantingué primerament una posició ambigua, però es decantà després pel bàndol reial el castell de Centelles, assetjat durant dos anys, caigué en poder de les tropes de la generalitat fins a la fi de la guerra 1465 Posseí també, per matrimoni 1447, el vescomtat de Roda i de Perellós