Resultats de la cerca
Es mostren 45041 resultats
Capella del castell de Cervelló
Art romànic
Situació Estat precari en què es troba aquesta església, d’advocació desconeguda, situada al peu del recinte sobirà F Baltà La capella, és situada a la part més ponentina del recinte jussà del castell MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF128825 Història Malauradament, no s’han localitzat notícies històriques documentals sobre el passat de la capella castellera de Cervelló, passat que anà molt lligat, òbviament, al de la fortalesa MLIR Església És un petit edifici rectangular, amb l’absis assenyalat a l’interior per un parell d’arcosolis A la línia d’arrencament de la volta, que tot i que és…
Josep Maria Marquès i Planagumà
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i arxiver.
Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del segle XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris…
Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique
Música
Centre dedicat a la investigació sonora i a la docència.
L’any 1970 Georges Pompidou encarregà a Pierre Boulez la creació i direcció d’un institut de recerca musical associat al futur Centre Nacional d’Art Contemporani, els objectius del qual foren presentats per Boulez el 1974 L’any 1976 l’IRCAM desenvolupà el seu primer projecte, el processador de so digital 4A, si bé el cicle de concerts inaugural del centre no se celebrà fins l’any següent L’IRCAM fou fundat, doncs, com a part d’un projecte més ampli dedicat a l’art contemporani, i està emplaçat al Centre Georges Pompidou L’Institut ofereix estudis avançats de composició, tècniques…
Palmira González López
Cinematografia
Historiadora.
Vida Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1974, des d’aquest mateix any hi exercí la docència com a professora d’història del cinema al Departament d’Història de l’Art Es doctorà en història del cinema el 1984 amb una tesi sobre el període més productiu del cinema mut a Barcelona 1906-23, etapa que concretà en un parell de volums Història del cinema a Catalunya I L’època del cinema mut 1896-1931 1986 i Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona 1906-1923 1987 Aquesta tasca historiogràfica li fou reconeguda amb els premis Sant Jordi de Cinematografia i el de…
Rosa Serrano i Llàcer

Rosa Serrano i Llàcer
Associació d’Editors del País Valencià
Literatura catalana
Pedagoga, editora, escriptora i activista cultural.
Es llicencià en filosofia i lletres, en l’especialitat de pedagogia, per la Universitat de Barcelona, on entrà en contacte amb Marta Mata i el moviment de renovació pedagògica Exercí l’ensenyament, i el 1975 fundà a Picanya l’escola Gavina, de la qual fou la primera directora Collaboradora de revistes i diaris Faristol , Saó , Clij , Camacuc , Levante , El País , etc, com a escriptora ha destacat en literatura infantil i juvenil, amb el pseudònim de Blanca Cassany , amb títols com La paraula és una aventura 1981, Ma casa 1985, La domadora de somnis 1990, Papers secrets 1991,…
,
David Hockney
Pintura
Pintor anglès.
Format al College of Art de Bradford 1953-57 i al Royal College de Londres 1959-62, aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art , que l’influïren profundament De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren Un viatge a Califòrnia 1964 acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista, refinat,…
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al…
Joan Baez

Joan Baez
© Fototeca.cat
Música
Cantant i activista pels drets humans nord-americana.
De mare escocesa i pare mexicà, participà en el sorgiment de la cançó protesta nord-americana dels anys seixanta, juntament amb Bob Dylan, Pete Seeger, i altres, i des d’aleshores la seva activitat artística ha estat indissociable de la seva lluita en suport del pacifisme, de les causes humanitàries i la defensa dels drets humans Tot i que el gènere folk constitueix la base del seu estil, al llarg dels anys ha anat incorporant influències diverses, i interpreta també cançons tradicionals i folklòriques de tot el món Es donà a conèixer el 1959, al Folk Festival de…
Jessed Hernández Jispert

Jessed Hernández Jispert
Ramon Ferrer
Curses de muntanya i d’orientació
Corredor de curses de muntanya.
Des de l’any 2005 competeix en maratons de muntanya i curses verticals, i també en proves de raquetes de neu L’any 2006 ingressà en la selecció catalana de curses de muntanya, amb la qual ha participat en competicions i Campionats d’Espanya, d’Europa i d’altres indrets del món Els seus èxits principals han estat dos subcampionats individuals en la Copa del Món de cursa d’altitud 2008, 2010 i sis primers llocs per equips 2006-11 També fou tercer en el Campionat d’Europa en la modalitat de quilòmetre vertical 2009 En l’àmbit estatal fou campió d’Espanya 2010, 2014 i 2015 i…
la Vall de Cofrents

Comarca del País Valencià, a la regió de Requena, a l’àrea de llengua castellana, també denominada Vall d’Aiora.
La geografia Cap de comarca, Aiora Presenta una forma rectangular i massissa entre límits molt clars a l’W i al S, la ratlla amb Castella-la Manxa província d’Albacete, que no té cap accident geogràfic, i al N la divisòria amb la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol és la serra de Martés, que arriba a 1086 m d’alt i finalment, a l’E, el pas a la Canal de Navarrés és assenyalat pel gran massís del Caroig, del qual la Vall de Cofrents o d’Aiora ocupa tota la part occidental Hidrogràficament correspon a la conca del riu Cantaban o de La Hoz, amb els seus afluents en especial el Reconque, que drena…