Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Processats dos ex alts càrrecs de la Generalitat per l’1 d’octubre
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya processa pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per participar en els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre Jové era aleshores secretari general del Departament de Vicepresidència i Economia, i Salvadó secretari d'Hisenda
Pere I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1038-46).
Fill d’Ottone d’Orseolo, dux de Venècia, i de Maria, germana d’Esteve I d’Hongria Succeí aquest, però fou expulsat del país pels pagans 1041 El 1044 recuperà el poder mercès al futur emperador Enric III Morí assassinat pels partidaris d’Andreu I, que el succeí
Lluís I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1861-89).
Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès
tractat d’Alcalá de Henares
Història
Tractat signat per Jaume II de Catalunya-Aragó i Ferran IV de Castella el 1308 a Alcalá de Henares.
Els dos sobirans s’havien prèviament entrevistat al monestir de Santa María de Huerta Sòria Amb motiu de l’atac conjunt que preparaven contra Granada, acordaren que d’aquest regne, reservat a la conquesta de Castella, en fos separada una sisena part regne d’Almeria, per al rei català
Agnus Dei

Reproducció de l’Agnus Dei de Sant Pere de Rodes (Sant Pere de Rodes)
JoMV
Representació al·legòrica de Jesucrist, especialment en la iconografia paleocristiana i romànica, inspirada en les descripcions de l’Apocalipsi.
A Catalunya es troba, entre d’altres llocs, a Taüll, on decorava la clau dels arcs triomfals als absis de Santa Maria i Sant Climent Museu d’Art de Catalunya i al timpà de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany Museu Marés, Barcelona
Feminal
Portada de la revista Feminal il·lustrada amb una fotografia de la reina dels Jocs Florals de Reus (23-VI-1912)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en català apareguda a Barcelona del 28 d’abril de 1907 al 30 de desembre de 1917 com a suplement de La Ilustració Catalana.
Dirigida per Carme Karr , defensà bàsicament un programa de culturització de les dones publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia, etc Hi collaboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres
comtat de Cervelló
Història
Títol concedit el 1649 a Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, baró d’Orpesa i batlle general de València, sobre les seves possessions de la baronia d’Orpesa, que prengueren des d’aleshores la denominació d’aquest títol.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per l’emperador Carles VI el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Villatorcas, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol Passà als Osorio i als Falcó
Orfeó l’Eco de Catalunya
Música
Societat coral fundada el 17 de novembre de 1899 al barri de Sant Andreu de Barcelona.
La coral, formada per homes fins l’any 1908, fou creada com a escissió de la Sociedad Coral la Paz y la Esperanza per Josep Maria Comella i Fàbrega , que en fou el director fins el 1935 S'han fet càrrec de la coral, entre altres directors Cassià Casademont
marquesat de Licodia
Història
Títol concedit a Sicília el 1510 a Hug de Santa Pau, sisè baró de Butera i Licodia.
Al principi del s XVII passà als Ruffo di Calabria, prínceps de Sicília, que encara el posseeixen La baronia de Licodia havia estat atorgada pels reis Martí I i Maria I el 1393 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau i de Butera
Jaume Fabre
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Treballà al convent de frares dominicans de la ciutat de Mallorca i a Barcelona, on sembla que traçà el pla definitiu de la seu 1317 Hom li atribueix, entre altres obres, la participació en la basílica de Santa Maria del Mar i en l’església del Pi, a Barcelona