Resultats de la cerca
Es mostren 26074 resultats
Sant Miquel de Vallmanya (Tordera)
Art romànic
Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la parròquia de…
Francesc Pi de la Serra i Valero
Música
Cantant català.
Vida Entrà als Setze Jutges el 1962, amb cançons iròniques Les corbates , influïdes per G Brassens i escrites inconfessadament per la seva tia Paulina Aviat incorporà elements jazzístics a la seva música, i el seu humor derivà cap a la sàtira i la denúncia L’home del carrer , Fariseus , fins a arribar a la brutalitat Spot , Fills de Buda Publicà alguns àlbums Triat i garbellat , 1971 No és possible el que visc , 1974, etc, on jugava hàbilment amb el llenguatge La cultura , Un dia gris a Madrís , fregant sovint el surrealisme Ulls tancats , La meva estrella Bon guitarrista i artista…
manuar
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora, prèviament doblades per tal de compensar-ne les irregularitats.
En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que reuneix novament…
banjo

Banjo Gibson de cinc cordes
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, de mànec llarg amb trasts i caixa de ressonància circular coberta d’una membrana feta de pell o de plàstic.
Es toca polsant les cordes amb els dits o amb l’ajut d’un plectre En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec El model més comú té cinc cordes metàlliques, quatre d’esteses al llarg de tot el mànec, fixades al claviller, i una de més curta -la més aguda-, fixada en una clavilla especial, encastada directament al mànec a l’alçada del cinquè trast curiosament, malgrat ser la més aguda, està situada al costat del mànec que normalment ocupa el bordó Les afinacions més corrents són sol2 do1 sol1 si1 re2 i sol2 re1 sol1 si1 re2 El banjo actual és un model…
Federació Catalana de Gimnàstica

La Federació Catalana de Gimnàstica instaurà des del 1969 el Memorial Joaquim Blume
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Organisme rector de la gimnàstica a Catalunya.
Fou creada el 1923 amb el nom de Confederació Gimnàstica Catalana i el seu primer president va ser Carles Comamala Presidents de la Federació Catalana de Gimnàstica Després de la Guerra Civil, aquest organisme es quedà sense president i el 1946 esdevení una delegació de la federació espanyola Té la seu a l’anella olímpica de Montjuïc, a Barcelona S’encarrega de regular i promoure la pràctica de la gimnàstica en totes les seves modalitats artística, rítmica, aeròbica, de trampolí, acrobàtica i estètica La Federació Catalana acostuma a nodrir les seleccions espanyoles de les diferents…
Pierre Soulages
Pintura
Pintor informalista, de formació autodidàctica.
Des del 1946 renuncià a tota figuració, i el 1947 tingué lloc la seva primera exposició La seva pintura es caracteritza pels grans trets de color en vertical i horitzontal que ocupen quasi tota la superfície de la tela Normalment dominen, en les seves grans composicions, els colors negres i bruns, amb petites zones més clares en contraposició La seva pintura té un efecte monumental de fort impacte i és alhora molt dramàtica És considerat un dels principals representants de l’ informalisme a França És autor dels 104 vitralls nous de l’església romànica de Santa Fe de Conques 1987-94 Des de l’…
cornetí

Cornetí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, de forma molt semblant a la trompeta moderna, consistent en un tub de perforació lleugerament més cònica que la d’aquesta la llargària del qual és modificada gràcies a un sistema de pistons (generalment tres).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, recollida per un broquet metàllic que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat, de llautó o altres materials, que acaba en un pavelló i en alguns casos pot incorporar tons o bombes per modificar-ne el so fonamental És un instrument transpositor afinat generalment en si♭ o en la Té una extensió de dues octaves i una quinta Hi ha també un cornetí soprano en mi♭ Fou creat a França al primer quart del segle XIX quan s’incorporaren pistons…
El gobiesòcid de l'alguer de posidònia
Exemplar d’ Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie Robert Patzner El gobiesòcid Opeatogenys gracilis té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família El cos pot ser…
Servei General d’Informació de Muntanya
Esports de muntanya
Centre de documentació sobre temes relacionats amb el muntanyisme amb seu a Sabadell.
Conegut amb les sigles SGIM, fou fundat el 1974 per Josep Paytubí i Carles Capellas, entre d’altres, amb l’objectiu de recollir llibres, guies, mapes i fonts d’informació relatives al muntanyisme, tant en l’àmbit esportiu com en el camp històric i cultural Disposa d’una biblioteca que té un fons de més de 16000 volums i d’una cartoteca, una hemeroteca, una fototeca i una filmoteca A més de servei d’informació de caràcter públic, funciona com a arxiu històric i centre d’estudis, d’on han sorgit publicacions com els Quaderns d’Alpinisme o els índexs gràfics de mapes del Karakoram i de l’Hindu…
Tampere
Mercat a la ciutat de Tampere, a Finlàndia
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del lääni de Hämeen, Finlàndia.
Situada entre els llacs Näsijärvi i Längelmävesi, hi ha producció d’energia elèctrica aprofitant el desnivell entre els llacs Centre comercial, és la segona ciutat industrial del país Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Seu de bisbat luterà