Resultats de la cerca
Es mostren 45041 resultats
Beseit
Beseit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al vessant oriental dels ports de Beseit, a la conca alta del Matarranya, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena.
El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d…
Benidoleig

Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la conca baixa del Girona, al qual tributen els barrancs de la Murta, de Trullers i de la Cova.
Ocupa un terreny pla, només accidentat per una sèrie de turons al sud 355 m al Segili Hom conrea el 72% de la superfície municipal 545 ha predomina el secà sobre el regadiu, que aprofita aigües elevades del riu els conreus més estesos són el de cereals i ametllers, seguits de les oliveres, cítrics, els conreus d’horta, garrofers i la vinya La propietat de la terra és repartida, i el règim d’explotació és directe Hi ha petita indústria ceràmica La població anà augmentant fins el 1940 719 h, que començà a minvar El poble 678 h agl 2006, benidolijans 131 m alt, al peu…
Alenyà
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana costanera pròxima a l’estany de Canet, entre el Rard i l’agulla de la Mar (o agulla Cabdal), séquia de regatge que marca el límit d’aquest municipi amb els d’Elna i de Sant Cebrià de Rosselló.
En plena zona de monocultura vitícola en un territori dedicat abans al conreu dels cereals, la vinya ocupa 375 ha vins amb denominació d’origen controlada, i 87 ha són ocupades per fruiters amb predomini dels albercoquers La ramaderia es limita a un baix nombre d’ovins i cabrum La producció de vi és de les més altes del Rosselló La població, que el 1841 era de 337 h, aconseguí el 1931 d’arribar a 776, xifra que ja no ha estat superada la proximitat de les terres pantanoses de Sant Cebrià de Rosselló era causa d’una elevada mortalitat, però aquestes…
s’Albufera

Aspecte de s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès ecològic El 1986 es va declarar…
reactable
Música
Instrument electrònic musical.
Ha estat desenvolupat, l’any 2003, per un equip de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, integrat per Sergi Jordà, Martin Kaltenbrunner, Günter Geiger i Marcos Alonso Inspirat en els sintetitzadors modulars dels anys seixanta, l’instrument consisteix en una interfície tangible en forma de taula translúcida circular, sobre la qual se situen un seguit d’objectes, cadascun d’ells amb una funció específica, que poden ser manipulats per múltiples usuaris simultàniament El moviment i la interacció d’aquests objectes permeten la creació d’una única i flexible composició musical El…
Gàtova
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la capçalera del barranc de Carraixet, accidentat per la serra del coll de l’Àliga (878 m alt.).
El territori és molt accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges El regadiu es limita a unes 20 ha, que utilitzen aigua de les nombroses fonts, dedicades a hortalisses i arbres fruiters Al secà hom conrea vinya, figueres i cereals Hi ha ramaderia d’ovins i avicultura Hom explota els jaciments de guix Després de molts anys d’estancament, la població començà a minvar a partir del 1930 El desenvolupament de l’estiueig, sobretot provinent de València, ha augmentat l’activitat de la construcció i dels serveis El…
Gansu
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest, que limita amb Mongòlia.
La capital és Lanzhou El 1954 li fou annexada la província de Ningxia 66 400 km 2 És una regió muntanyosa de clima continental, amb hiverns molt rigorosos i amb precipitacions escasses, que disminueixen de SE a NW Hom hi distingeix diverses regions l’oriental, que s’estén pel curs mitjà del Huang He, formada per altiplans de loess , on hom conrea blat, arròs, mill, cotó i tabac i on hi ha Lanzhou, actiu centre comercial que es beneficia de la carretera que des de Mongòlia es dirigeix al Tibet i l’occidental, regió semidesèrtica que s’estén al peu de les muntanyes de Nan Shan,…
Freixenet
Caseria
Caseria del terme de Camprodon (Ripollès), al centre de la vall de Camprodon, a la vall del Ter, aigua avall d’aquesta vila, i a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon.
El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt , s’allargassa fins a la collada de la Fembra Morta puig Moscós, 1 739 m alt El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en els vessants meridionals de la serra Cavallera, a l’oest, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, en els vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni 1 367 m alt, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri amb l’actual santuari del Remei L’antic terme comprenia, a més, el poble de Bolòs, la masia i església del Sitjar, les masies i els…
Fortaleny

Campanar de l'església de Sant Antoni Abat de Fortaleny
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la dreta del Xúquer, davant el terme de Sueca.
El terreny, pla i alluvial, és travessat per nombroses séquies, en part derivades de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles, que reguen tots els conreus, que ocupen la totalitat del terme Tradicionalment, l’arròs ha estat el conreu intensiu, però ha anat essent substituït gradualment pels tarongers Té una escassa ramaderia d’ovins i no hi ha cap mena d’activitat industrial Cresqué considerablement fins el 1950, i després s’estabilitzà L’activitat agrícola es complementa actualment amb el treball a la construcció i els serveis, exercits sobretot a la…
Fornalutx
Municipi
Municipi de Mallorca, als vessants de tramuntana de la serra de son Torrella (1 075 m alt.).
Comprèn un sector de costa molt petit al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx , al límit amb el terme de Sóller La zona forestal ocupa 296 ha de matollar, 250 d’alzinar i 72 de pinedes Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres 320 ha i als garrofers, i també a cereals, ametllers i altres fruiters La ramaderia bestiar cabrum i porcí i petites indústries derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 432 h agl 1981 160 m alt és en una vall oberta al SW, 3 km al NE de Sóller, i té un aspecte…