Resultats de la cerca

Començà les emissions en proves el 5 de setembre de 1989 i les emissions oficials el 9 d’octubre del mateix any El 1990 arribà a les Illes Balears a través dels repetidors de les associacions Voltor i Obra Cultural Balear OCB Durant l’etapa més polèmica, l’emissora fou acusada de fomentar la teleporqueria en alguns dels seus programes El canvi de direcció 2004 no posà fi a les crítiques, que ressorgiren en ocasió del tractament de l’accident del metro de València 2012 L’any 2013 fou afectat per l’ERO i el tancament de RTVV decretat per la Generalitat Valenciana

L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del s XX L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura

Migcampista format a les categories inferiors del Badalona, amb el qual debutà a segona divisió la temporada 1964-65 Després, entre altres equips, estigué a l’Andorra 1966-67 i el Mallorca 1967-69, 1970-71, i quatre temporades a primera divisió, una amb el Celta 1969-70 i tres amb l’Elx 1971-75 Posteriorment jugà en equips com el Múrcia, el Gandia i el Binissalem Es retirà com a futbolista el 1980 Exercí d’entrenador a les categories juvenils del Mallorca i, a la tercera divisió, a la Unió Esportiva Collera i l’Atlètic Balears

Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Bayo, per l’agost del 1936 Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins Pel desembre del 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses El 1937 Franco el condecorà

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra

Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-…

Demòcrata i republicà, fundà i dirigí el setmanari El Iris del Pueblo en la primera època 1855-56 Collaborà a l’Ateneu Balear 1863 Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865 Amic de Castelar, fou membre de la Junta de Govern de les Balears octubre del 1868 Fou cònsol d’Espanya a Alexandria novembre del 1868 i governador civil d’Almeria abril del 1870 Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, escriví Poesías 1868 i el fullet Una preocupación mallorquina 1877, on combaté les posicions de Josep Taronjí sobre la qüestió xueta

Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort

Fundada el 1931 amb el nom d’Associació de Personal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears APCPVE El 1989 quan l’entitat bancària s’expandí per tot Espanya i es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, canvià aquesta denominació per l’actual L’associació, coneguda com La Soci, disposa de seccions de golf, futbol sala, basquetbol, tennis, pàdel, pesca i BTT, entre d’altres Participa en competicions de caràcter social arreu de l’Estat i ha disputat competicions internacionals de futbol i de golf

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de València el 1978 Afiliat a Alianza Popular des del 1989,  Partido Popular , fou cap del servei de finançament autonòmic de les Illes Balears Director general de pressupostos de la conselleria i membre dels grups de treball del Consell de Política Fiscal i Financera 1989-93, el 1993 fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda, càrrec que deixà al juny del 1996, en ser designat president del Govern Balear  en substitució de Cristòfol Soler Bé que el PP obtingué majoria relativa en les eleccions del 1999, el Pacte de Progrés…