Resultats de la cerca

Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la Filharmònica d’Oslo i…

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Berlín i Lichtenberg A disset anys s’inicià com a concertista de violí, i compaginà els concerts com a solista amb un lloc fix a l’Orquestra Filharmònica de Berlín En 1923-30 fou primer violí solista a l’Orquestra Simfònica de Göteborg, i el 1940 fundà el Quartet Garaguly, amb el qual oferí concerts arreu d’Europa La seva carrera com a director s’inicià de manera estable el 1952, arran del seu nomenament com a titular de l’Orquestra Simfònica de Bergen, al capdavant de la qual romangué fins el 1959 Després d’una breu…

Treballà a Moscou, però de seguida passà a Viena, on fou deixeble de K Godovskij Debutà al Teatre Bol’šoj el 1919, i el 1923 fou reclamat a Dresden, on dirigí obres al costat de F Busch Estrenà a Alemanya Borís Godunov i entre el 1924 i el 1927 dirigí a Berlín Després del seu pas per l’Òpera de Sofia 1927-28, fou contractat als Estats Units, on entre el 1929 i el 1934 dirigí l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, del 1939 al 1941 desenvolupà la tasca de direcció d’orquestra a Göteborg i Estocolm i durant el període 1948-53 dirigí el repertori líric rus a la Scala…

Format al Conservatori d’Estocolm amb Ernst Ellberg i Olallo Morales, prosseguí els seus estudis a la ciutat de Viena amb Alban Berg Més tard fou professor de l’esmentat centre 1947-60 i director de música a la Universitat d’Uppsala Compositor versàtil, el seu catàleg inclou des d’obres clarament immerses en el postromanticisme fins a d’altres amb un llenguatge clarament avantguardista, amb l’ús, per exemple, dels recursos del politonalisme i el serialisme Posteriorment evolucionà cap a una posició d’equilibri entre postromanticisme i avantguarda És considerat un dels compositors…

Inicià els estudis musicals a Augsburg i, després, a Munic Més tard es traslladà a Viena, on fou deixeble del seu germà Franz Paul El 1828 ocupà el seu primer càrrec oficial, el d’ajudant de mestre de capella a la cort vienesa Nomenat director musical de la cort de Stuttgart l’any 1831, al cap de cinc anys s’installà a Munic, on el 1842 fou ajudant de mestre de capella a la cort El 1853 esdevingué director del Teatre d’Hamburg, i el 1858, director musical de la cort d’Estocolm Del 1861 al 1875, any de la seva jubilació, fou director a Frankfurt Alguns dels èxits més importants…

Format originàriament com a actor, l’any 1958 inicià la carrera de cant, que prosseguí a Estocolm, on debutà el 1961 amb el paper de Commendatore Don Giovanni Un any més tard actuà a Bayreuth fent de Titurel Parsifal i fou contractat a la Deutsche Oper de Berlín El 1974 interpretà el paper titular de Borís Godunov , que enregistrà en la seva versió original Considerat un dels millors baixos profunds de la seva generació, encarnà amb èxit els principals personatges per a la seva tessitura de G Verdi, R Wagner i M Musorgskij, les òperes dels quals cantà arreu d’Europa i dels…

Estudià cant a Estocolm, on debutà el 1955 com a Papageno La flauta màgica Romangué amb la Reial Òpera de la capital sueca fins el 1967 i, parallelament, es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, al Festival de Glyndebourne i a la Deutsche Oper de Berlín El 1971 cantà al Festival de Bayreuth i dos anys més tard debutà al Metropolitan de Nova York amb Rigoletto Destacà en el repertori líric de WA Mozart, G Verdi, PI Cajkovskij, R Strauss i G Puccini, entre d’altres, i realitzà diversos enregistraments fonogràfics El 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de…

Estudià al Conservatori d’Estocolm i el 1923 debutà al teatre d’òpera de la ciutat, on un any després interpretà el paper d’Ortrud Lohengrin Romangué en la companyia d’aquest teatre fins el 1930 Durant els dos anys següents es presentà a Göteborg, Dresden i Praga, i el 1932 ingressà en la companyia de la Städtische Oper de Berlín En 1935-38 fou membre de la Vienna Staatsoper, i participà en el Festival de Salzburg del 1935 al 1937 Entre el 1936 i el 1939 cantà regularment al Covent Garden de Londres, on destacà com a intèrpret wagneriana El 1936 es presentà al Metropolitan de Nova York,…

Estudià a les universitats de Friburg, Munic, Yale i Nova York Entre els seus mestres destaquen els compositors W Gurlitt i C Orff Com a director debutà el 1935 a l’Städtisches Theater de Friburg amb l’òpera de H Purcell Dido and Aeneas , i el 1940 fundà el Yale Opera Group a New Haven Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Bolonya 1948-53, i el 1952 fundà la Piccola Accademia Musicale a Florència Fou director dels Clarion Concerts a Nova York a partir del 1956, i director convidat a l’Òpera Reial d’Estocolm en 1972-73 La seva…