Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
Maurice Maeterlinck
Música
Escriptor belga d’expressió francesa.
Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions…
escola de Barbizon

El Parc dels lleons a Port-Marly (1872). obra de Jean-Baptiste-Camille Corot
Pintura
Nom amb què es coneix un grup de pintors realistes que treballaren a la localitat de Barbizon i al bosc de Fontainebleau, a l’Illa de França, sota el guiatge de Théodore Rousseau.
Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de Georges Michel,…
Harriet Cohen
Música
Pianista anglesa.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música de Londres en 1912-17 Especialitzada en l’obra per a teclat de JS Bach, s’imposà també com a intèrpret de música del segle XX, especialment als festivals de música contemporània de Salzburg 1924 i Chicago 1930 Estrenà obres que li dedicaren compositors com Arnold Bax, Vaughan Williams, Darius Milhaud, Béla Bartók, Peter R Fricker i Paul Hindemith A conseqüència d’un accident, a partir del 1948 tocà només obres escrites per a mà esquerra L’any 1951 fundà el Premi Internacional Harriet Cohen, i escriví un tractat i un llibre de memòries Es…
Raymond Trouard
Música
Pianista francès.
Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…
Walter Klien
Música
Pianista austríac.
Estudià al Landeskonservatorium de Graz entre el 1946 i el 1949 Més tard feu cursos de perfeccionament a l’Acadèmia de Música de Viena amb Joseph Dichler També fou alumne del pianista Arturo Benedetti Michelangeli i estudià composició amb Paul Hindemith El 1952 fou guardonat al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni, i el 1953, al Concurs Long-Thibaud de violí i piano El 1963 començà a actuar formant duo amb el violinista austríac Wolfgang Schneiderhan i també realitzà concerts a quatre mans amb la seva esposa, la pianista Beatrice Klien Realitzà enregistraments de les…
Oliver Jackson
Música
Bateria nord-americà.
Començà a tocar a Detroit amb altres adolescents, entre els quals hi havia Paul Chambers i Tommy Flanagan Després de tocar amb Yusef Lateef 1954-56 s’installà a Nova York i començà a treballar com a independent Durant algunes temporades tocà amb Teddy Wilson, Earl Hines, Kenny Burrell, Benny Goodman o Lionel Hampton, entre molts d’altres Els anys setanta i vuitanta del segle XIX liderà trios, quartets i formacions més grans, amb les quals realitzà moltes gires per Europa, gires que sovint es presentaren a Barcelona Instrumentista amb un notable toc personal, el seu estil fou una…
Bartomeu Oliver i Martí
Música
Músic.
Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979
Abbé de Saint-Cyran
Cristianisme
Nom amb què és conegut Jean Duvergier de Hauranne, teòleg jansenista.
Després d’estudiar als jesuïtes de Lovaina, conegué Cornelis Jansen a París, amb el qual es dedicà a l’estudi dels pares i dels concilis, a Baiona 1611 Sacerdot 1618 i abat comendatari de Saint-Cyran 1620, assumí la direcció espiritual de Port-Royal 1633 El refús del bisbat de Baiona 1636 l’enemistà amb Richelieu, que el féu empresonar 1638-43 Seguidor de Baius i de Jansen jansenisme , la seva personalitat i la seva doctrina influïren, entre altres, P de Berulle i Vicenç de Paül Entre els seus nombrosos escrits, requisats per la censura, es destaquen Apologie pour la Rocheposay 1625 i…
Alain Tanner
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suís.
Format a Londres, s’integrà en el “nou cinema” suís amb Charles mort ou vif 1969 i La salamandre 1970 Els seus films mostren una societat immersa en el consumisme, la incomunicació, i un desig utòpic de canvi Le retour d’Afrique 1972, Jonas qui aura 25 ans l’an 2000 1976, Messidor 1978, Light years Away 1981, Dans la ville blanche 1983, No Man’s Land 1985, Une flamme dans mon coeur 1987, La femme de Rose Hill 1989, Le Journal de Lady M 1992, Fourbi 1996, Requiem 1998, Jonas et Lila, à demain 1999, Fleurs de sang 2002, Paul s’en va 2004, etc
Ahmadou Ahidjo
Política
Polític camerunès, fill d’un cap fulbe.
Ocupà diversos càrrecs i l’assemblea territorial del Camerun francès i de la Unió Francesa, fins que el 1958 fou nomenat primer ministre del territori i president del partit profrancès Union Camerounaise El 1960, en proclamar-se la independència, ocupà la presidència del govern i de l’estat l’any següent es formà la República Federal del Camerun unió amb la zona britànica, de la qual fou proclamat president i reelegit des d’aleshores cada cinc anys Cap del partit únic Union Nationale Camerounaise, governà autoritàriament i afavorí les inversions occidentals fins el 1982, que dimití i nomenà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina