Resultats de la cerca
Es mostren 5067 resultats
Mas Miró
Masia
Edifici del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp).
Casa pairal del pintor Joan Miró , al desvetllament de la vocació artística del qual estigué estretament vinculat, hi pintà algunes de les seves obres més conegudes, especialment La masia 1922, que evoca el paisatge natural i humà del lloc des de la seva singular sensibilitat De manera força regular, hi retornà amb una interrupció els anys de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial fins a mitjan anys setanta Part de l’edifici fou destinat a la casa museu oberta el 20 d’abril de 2018 125è aniversari del naixement del pintor, que incorpora l’estudi i el taller amb els materials…
new-age
Música
Tendència musical nascuda al final dels anys seixanta del segle XX.
Literalment "edat nova", el new-age és un nom per a un fenomen entre comercial i musical, que busca promoure la pau interior de les persones, amb aspiracions transcendentals Els seus orígens es troben en el relaxament de la psiquedèlia, les sessions de meditació transcendental, el jazz i la música electrònica, i com a reacció al frenesí del pop-rock Els guitarristes Leo Kotte i John Fahey en foren els pioners, seguits de Brian Eno i Mike Oldfield Més tard se n’hi afegiren d’altres, com Jean Michel Jarre, Kitaro o Andreas Vollenweider Les cançons d’aquest estil són tranquilles, harmòniques,…
trot
Hípica
Modalitat hípica consistent en la disputa de curses al trot, un aire natural saltat en què el cavall posa a terra els dos parells diagonals alternativament.
Es classifica, segons l’extensió de la gambada del cavall, en trot recollit de gran lleugeresa i mobilitat, cobreix la mínima extensió de terreny, trot de treball cobreix una extensió reduïda de terreny, trot mitjà comprèn una extensió moderada de terreny, en el qual el cavall pot abaixar el cap i allargar lleugerament el coll i trot llarg abasta la màxima extensió de terreny gràcies al potent impuls de les extremitats posteriors Es distingeix el trot muntat , en què el genet pot anar aixecat amb el cap inclinat endavant i els genolls pressionant per perdre i recuperar el…
Francisco Oller y Cesteros
Pintura
Pintor porto-riqueny.
Net del metge de la casa reial espanyola, es formà a Madrid, a l’Academia de San Fernando, però en marxà aviat per anar a París, on fou company de Manet al taller de Couture i de Cézanne i Pissarro a l’Académie Suisse Participà al Salon del 1865 Amb estades a Puerto Rico i Madrid, visqué a París fins el 1895, que tornà definitivament a Amèrica Malgrat ésser company dels impressionistes, només coincideix estilísticament amb ells en llur primera etapa, acusant més aviat la influència de Courbet, el realisme del qual aplicaria després als temes típicament americans Té obres al Musée…
Pau Orosi
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg.
Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol…
Joane Somarriba Arola
Ciclisme
Ciclista basca.
Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que aconseguia guanyar tres…
Sant Feliu de Vilamflor (Sort)
Art romànic
Aquesta església, de la qual resten uns vestigis escadussers, es trobava en l’indret on hi ha el despoblat de Vilamflor, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Vilamflor s’ha intentat identificar amb el lloc anomenat Villa Furoris en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva història, gairebé del tot desconeguda, devia anar vinculada a la del castell de Vilamflor, ben documentat En el recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’hi inclou l’església de Sant…
escola de Mègara
Escola filosòfica que agrupà diversos pensadors que visqueren durant els segles V i IV aC.
Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les teories en el seu diàleg…
Manuel Millàs i Casanoves
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Feu estudis de dret i fou redactor del Diario Mercantil 1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…
,
Carta de Pere el Cerimoniós als jurats i prohoms d’Albocàsser sobre la fàbrica d’un retaule a la vila
Art gòtic
Data 3 de gener de 1373 Pere el Cerimoniós demana als jurats i prohoms d’Albocàsser que deixin acabar de pintar un retaule de l’església de la vila al pintor tortosí Domingo Valls, i els promet que un cop enllestida l’obra hi enviarà Llorenç Saragossa, el millor pintor de Barcelona, a judicar-la En Pere, etc Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens de Albocàcer, salut e gràcia Entès havem per en Domingo Vayls, pintor de Tortosa e de casa nostra, que ell pinta un retaule a obs de la església del dit loch, sots certes condicions e capítols fets e fermats entre vosaltres e ell, segons…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina