Resultats de la cerca

Aquesta església fou, amb tota seguretat, la segona que hi hagué al Donasà Sorgí dins la demarcació de la parròquia de Sant Felix de Donesan, que durant segles fou l’única que hi hagué a la comarca Se’n té referències documentals des del segle XIV, en què apareix en els comptes de delmes És probable, però, que els seus orígens siguin anteriors La parròquia de Ròsa comprenia les poblacions de Ròsa i Mijanès En l’actualitat l’església parroquial de Ròsa, dins el poble, prop del cementiri, és un edifici que no té cap característica arquitectònica remarcable a causa de les…

El terme de la Sorollera fou una de les tradicionals possessions de l’orde de Calatrava a la comarca Consta l’existència d’una església al lloc el 1232 També apareix documentada en la dècima papal del 1280 No coneixem quin era el seu titular primitiu, bé que des del segle XV és coneguda com la Mare de Déu del Remei L’església actual, a la part alta del poble, és un interessant exemplar barroc, de tres naus, amb una ornamentació molt carregada tant a l’interior com a l’exterior La porta duu la data del 1762 i els escuts de la vila i de l’orde de Calatrava

D’ençà el número 13 1999 porta el subtítol Història, economia i cultura de la Segarra És una revista pluricientífica que tracta de divulgar i reunir els estudis elaborats sobre la comarca de la Segarra, sigui en temes d’història, geografia, costums i tradicions o d’altres Hi collaboren principalment estudiosos i investigadors de les terres cerverines i de Lleida en general, entre els quals destaquen Josep M Llobet i Portella, Montserrat Garrabou, Antoni Bach i Riu, Ramon Miró i Baldrich, Dolors Montagut i Albert Turull i Rubinat El primer director de la revista fou Albert Llona i Porreda i…

Es formà amb Sebastià Gallès i Pujal Excellí en el retrat i en temes religiosos i també en la decoració de murs d’esglésies i de cases senyorials a Vic i comarca Fou professor de l’Escola de Dibuix de Vic 1864 i tot seguit director, fins a la seva mort És autor de centenars d’obres, la majoria conegudes, a vegades ajudat per Sebastià Puigdollers Pintà quaranta-nou retrats per a l’episcopologi de Lleida, alguns del de Vic, els quatre Doctors de l’Església per a Sant Just de Vic, part de la decoració de la casa Parrella, el cambril de l’església de la Pietat, etc

Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la…

El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…

Fill de l'historiador Jacint Vilardaga i Cañellas , cursà estudis de famàcia i dret a la Universitat de Barcelona Formà part del cos de jutges, del qual demanà excedència Com a jurista s’especialitzà en temes de dret foral i formà part de la comissió que elaborà la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960 Estudià la llegenda i la història i publicà diversos treballs, entre els quals El mercado dominical de Berga 1928, Memoria sobre agronomía, Queralt, Reseña histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de…

Ingressà al monestir de Poblet el 1946 És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals, Les granges de Poblet al segle XV , premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans 1969, Història de Poblet 1974 i L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200 , publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969 i de gran nombre d’articles d’història monàstica i medieval També publicà Descentralización administrativa del Monasterio de Poblet 1981, Reflexions d’un monjo 1996, etc Fou membre, des del 1979, de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Impulsor de l’atletisme a la comarca d’Osona, s’especialitzà en les proves de mig fons i cros, i competí en diferents edicions del Campionat de Catalunya i d’Espanya representant el Club Atlètic Vic Fou un dels fundadors del Club Saturn de Calldetenes i entrenà tant aquest club com el CA Vic i el CA Torelló L’any 1953 impulsà la prova de cros de Calldetenes, que se celebra des de llavors de forma ininterrompuda Fou membre de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme i vicepresident del CA Vic durant nou anys Rebé la insígnia de bronze de la Federació Catalana d’…