Resultats de la cerca
Es mostren 2905 resultats
Carlos Filipe Ximenes Belo
Política
Bisbe catòlic de Timor Oriental.
Ordenat de sacerdot a Portugal el 1980, fou nomenat nunci apostòlic el 1983 i bisbe de Dili el 1988 Contrari a l’annexió de Timor Oriental per part d’Indonèsia d’ençà de la descolonització portuguesa, ha denunciat la violació dels drets humans d’aquest estat sobre la població autòctona i, amb aquest objectiu, el 1990 creà una comissió especialitzada El 1989 demanà a l’ONU la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació El 1996 rebé, juntament amb el periodista José Ramos Horta, compromès en la mateixa causa, el premi Nobel de la pau
Vicenç Martorell i Otzet
Militar
Enginyer militar.
Fill de Vicenç Martorell i germà de Ferran Martorell Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona És autor de La gestión urbanística en el orden funcional 1959, i collaborà a la Historia del urbanismo en Barcelona 1970
Ernest Segura i de Luna

Ernest Segura de Luna
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Advocat de professió El 1954 s’incorporà a la comissió jurídica de la Federació Catalana, de la qual formà part de la junta directiva i en fou president 1959-72 Després presidí la Federació Espanyola 1972-84, 1992-2004, i sota el seu mandat s’organitzà l’Eurobàsket de Barcelona 1973 També realitzà tasques directives al Comité Olímpic Espanyol, al Consejo Superior de Deportes i a la FIBA, que el 2010 l’incorporà al seu Hall of Fame Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el 2005 l’Orde Olímpic
,
Joan Antoni Reig i Pla
Cristianisme
Eclesiàstic.
Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia Universitat Lateranense
Julià Nougués i Subirà

© Fototeca.cat
Història
Polític.
Advocat, ingressà al Centre Federal de Reus, i des del 1903 fou diputat a corts, fins al 1923 Adherit a Solidaritat Catalana 1907 i posteriorment proper a la UFNR, mantingué, tanmateix, una particular independència, basada en la seva força electoral a Tarragona El 1911 presidí la comissió de parlamentaris catalans que presentà a Canalejas el projecte de bases de la Mancomunitat, participà en l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i en 1918-19 fou un actiu defensor a les corts de la campanya per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
Josep Antoni Mir i Miró
Història
Dirigent republicà.
Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915
Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Folklore
Entitat fundada a Barcelona el 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, dedicada principalment al conreu i a la difusió de la sardana.
Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart Esbart Barcelona i una comissió per al foment de la música per a cobla Amics dels Concerts El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi
Josep Ignasi Aguiló i Fuster
Economia
Política
Economista i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, on féu de professor des del 1991 fins al 2011 També fou director de l’Escola d’Estudis Empresarials 1995-2003, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa 2003-07 i president de la Comissió de Treball per a l’Elaboració de la Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears 2003-07 El 2011 passà a formar part del Govern Balear encapçalat per Josep Ramon Bauzà PP com a titular de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació
Xavier Cordomí i Fernández
Folklore
Investigador i activista en cultura popular d’arrel tradicional.
Director de la Casa dels Entremesos de Barcelona dirigeix els actes tradicionals de les Festes de la Mercè, el Corpus de Barcelona i les Festes de Santa Eulàlia, totes organitzades per l’Ajuntament de Barcelona És autor de diversos llibres, com Altíssims senyors, nobles bèsties imatgeria festiva de la Barcelona Vella 2001, A pas de gegant guia illustrada dels gegants de Barcelona 2001 o Cent anys dels Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova 2006, i ha presidit la Comissió de Redacció del ""Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona”
Gran València
Història
Organisme administratiu (Corporación Administrativa de la Gran Valencia) creat per llei el 1946 i desenvolupat per decret el 1949 que tenia com a finalitat l’ordenació urbana de València i de la seva comarca (pràcticament tots els municipis de l’Horta).
Informava els plans generals i podia promoure l’ordenació dins els plans parcials, així com proposar l’annexió de municipis a la ciutat, gestionar subvencions estatals, etc Els òrgans més rellevants eren el consell general, presidit pel governador civil, i la comissió executiva, presidida per l’alcalde de València La seva composició, eminentment burocràtica i l’amplitud teòrica de les seves funcions, així com del territori sobre el qual les exercia, en feren un organisme poc operatiu i més aviat impopular L’any 1986 fou dissolt per les Corts Valencianes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina