Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Els recursos minerals
Les riqueses del regne mineral La nostra civilització depèn de manera substancial dels recursos minerals continguts al subsòl de la Terra Des dels temps més remots els homes han après a utilitzar els productes trets del regne mineral Alguns d’aquests productes van ser tan importants ja a la prehistòria que han donat el seu nom a èpoques senceres edat de coure, de bronze, de ferro Amb tot, l’explotació completa i racional dels recursos minerals no ha començat fins que no s’ha esdevingut la consolidació de la cultura industrial contemporània A “Com és feta la Terra” , ja s’ha parlat dels…
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
oligodinàmic | oligodinàmica
Alimentació
Dit de l’efecte esterilitzador que alguns metalls, com l’argent i el coure, en quantitats petitíssimes, exerceixen en els bacteris.
Hom l’empra, ocasionalment, en el tractament de l’aigua de beguda
element natiu
element natiu Or
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Element químic que hom pot trobar en la natura sense combinar amb cap altre element (or, argent, coure, arsènic, ferro, etc).
dècim | dècima
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda espanyola de coure que valia la dècima part d’un ral, encunyada el darrer terç del regnat d’Isabel II.
Com a monenda de compte perdurava encara a mitjan s XX a Mallorca amb l’equivalència de 5 cèntims per a dues dècimes
constantà
Tecnologia
Aliatge de coure (55%) i níquel (45%), d’una gran resistivitat elèctrica, que el fa útil per a construir resistències elèctriques.
La unió amb el platí permet de fer termopars
alconit
Física
Aliatge del tipus de l’alnico que conté ferro (51,5%), cobalt (23%), níquel (14%), alumini (8,5%) i coure (3%).
És emprat en la fabricació d’imants permanents
La moneda des del segle VIII al segle XIII
Art romànic
Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…
Coahuila
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Saltillo Limita, al nord, amb els EUA a l’est, amb l’estat de Nuevo León al sud, amb el de Zacatecas al sud-oest, amb el de Durango i a l’oest, amb el de Chihuahua Situat a l’altiplà septentrional, hom hi pot distingir, d’oest a est, l’àrea endorreica del Bolsón de Mapimí i les serralades de Sierra Madre Oriental, de les quals les més importants són les Serranías del Burro, a l’extrem nord de l’estat El clima és àrid, amb precipitacions anuals que oscillen al voltant dels 300 mm L’estat és drenat pel Río Bravo del Norte, que estableix la frontera amb els EUA, i els seus afluents…
química supramolecular
Química
Branca de la química que estudia les entitats o espècies químiques que es mantenen cohesionades per forces intermoleculars no covalents.
S'orienta a investigar el disseny de grans estructures supramoleculars a partir de molècules petites que posseeixen estructura i grups funcionals que les doten d’una tendència espontània a organitzar-se L’estabilitat d’aquestes estructures s’explica per la formació de ponts d’hidrogen o per la coordinació de metalls entre els seus fragments d’origen Les estructures supramoleculars estabilitzades per creació de ponts d’hidrogen es formen perquè hi ha components moleculars amb centres donadors que en reconeixen d’altres amb centres acceptors i s’hi enllacen Són d’interès dins de la química…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina