Resultats de la cerca

Es mostren 183306 resultats

cicle d’Otto

Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament

Tecnologia

Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.

En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i…

Gran enciclopèdia catalana

elèctrode d’hidrogen

Elèctrode d’hidrogen que actua com a càtode en una cel·lula electroquímica

Química

Elèctrode de platí entorn del qual bombolleja hidrogen.

Hom acostuma a prendre com a potencial zero el d’un elèctrode d’hidrogen, a la pressió atmosfèrica, en una solució d’ions hidrogen d’activitat unitat És emprat com a elèctrode de referència

Gran enciclopèdia catalana

pla d’Anyella

Prats al pla d’Anyella amb vaques i cavalls pasturant (Baixa Cerdanya)

Pla

Planell (1 840 m alt.) a la serralada que separa la vall d’Alp (Baixa Cerdanya) de la vall de Ribes (Ripollès), situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de Toses.

Hi passa la pista que uneix Castellar de N'Hug a la Molina

Gran enciclopèdia catalana

riera d’Àlguema

La riera d’Alguema al seu pas per Creixell (Alt Empordà)

Riera

Afluent, per la dreta, del riu Manol (Alt Empordà).

Neix prop de Sant Martí Sesserres, dins el terme municipal de Cabanelles i, després de passar per Lledó, Creixell, Vilamorell i Santa Llogaia d’Àlguema, desguassa a Manol, poc abans del Pont del Príncep, a 3 km de Figueres Entre Cabanelles i Creixell, passa a molt poca distància del Fluvià

Gran enciclopèdia catalana

Carles d’Aragó

Carles d'Aragó, Cartas a los reyes de Aragón, F. de Bolea (1480)

Història

Literatura catalana

Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra.

Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…

Gran enciclopèdia catalana

Diccionari de la literatura catalana

Bellcaire d’Urgell

Plaça Major de Bellcaire d’Urgell

Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)

Municipi

Municipi de la Noguera.

Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…

Gran enciclopèdia catalana

Lledó d’Empordà

Nucli de Lledó d’Empordà al voltant del conjunt monàstic de Santa Maria

Municipi

Municipi de l’Alt Empordà.

Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…

Gran enciclopèdia catalana