Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels pelegrins La…
Leonid Nikolajevič Andrejev
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg rus.
Feu estudis a Sant Petersburg i a Moscou — on es llicencià en dret el 1897 — i es dedicà al dibuix i a la pintura per fer front a les despeses Entrà com a fulletonista a “El Correu de Moscou” i obtingué un èxit immediat De natural inquiet i d’idees revolucionàries d’arrel anarquista, el 1894 sofrí un atemptat, a conseqüència del qual contragué una afecció cardíaca que més tard l’havia de dur a la mort Entre les seves primeres obres narratives sobresurten Bezdna ‘L’estimball’, 1902 i Krasnyj smekh ‘El riure roig’, 1905, inspirada, aquesta, en la guerra de Manxúria En fracassar la revolució del…
Castell i vila de Prullans
Art romànic
Prullans és situat al vessant solell de la serra dels Coronals i gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra del Cadí El lloc és esmentat des del segle XI en la documentació, tot i que la seva parròquia apareix citada anteriorment, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819, però que sembla que fou redactada al final del segle X Prullans fevo de Prullas fou cedit l’any 1061 pel vescomte Bernat II de Cerdanya al comte Ramon I de Cerdanya en la cessació de les discòrdies que havien existit entre tots dos personatges D’altra banda, als segles XI, XII i XIII…
Qüestió d’amor
Literatura catalana
Novella sentimental anònima impresa a València el 1513.
És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc…
,
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i receptor de mestre racional de la Cort a Barcelona, fou ambaixador de Barcelona davant Felip IV 1626 i ocupà el càrrec de conseller segon de Barcelona 1628 Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot resumida 1616, i en el pròleg afirmà que els historiadors escrivien en castellà per la pressió dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes con su rey Don Pedro hicieron 1793, amb clares intencions…
Corneli Tàcit
Portada d’una edició de les obres de Corneli Tàcit
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Historiador llatí.
D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…
Sandro Botticelli
El naixement de Venus (1486), de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Sobrenom amb què és conegut Alessandro di Mariano Filipepi, pintor, dibuixant i gravador italià.
Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d’ Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…
Francesc Serés i Guillén

Francesc Serés i Guillén
© Antonio Galeote
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació És impulsor i, des del 2016, director de les residències d’arts, ciències i humanitats d’Olot i Andorra, centres per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors L’any 2018 fou nomenat director de l’àrea de Creació de l’ Institut Ramon Llull , i el juny del 2021 en fou escollit director Inicià la seva tasca…
,
tipus
Biologia
En zoologia, botànica i microbiologia, espècimen amb unes determinades característiques morfològiques, fisiològiques, genètiques, serològiques, etc, constants que serveixen de criteri per a llur descripció, la qual delimita l’existència d’un tàxon.
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Ciència auxiliar que, mitjançant la recerca, identificació, descripció i classificació de tots els texts publicats o reproduïts per procediments mecànics, fotomecànics o electrònics, facilita el coneixement científic o pràctic d’una matèria.
Pot ésser enumerativa o sistemàtica quan actua en extensió, i analítica o descriptiva quan estudia l’imprès en profunditat La primera organitza el material segons esquemes convencionals que proporcionen un coneixement progressiu sobre una matèria Pot ésser general, sobre la totalitat d’un tema, d’una matèria o d’un autor, i especial, sobre una part En cadascuna d’aquestes modalitats, els criteris d’associació poden ésser cronològics, geogràfics, lingüístics, etc La bibliografia analítica estudia el text imprès en ell mateix, deixant de banda qualsevol consideració sobre el seu contingut, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina